Entre d'altres
Dia sis de gener, a l'Adoració dels tres Reis d'Orient a ses Voltes, em vaig llevar la corona reial, 'entre d'altres', per na Matilde Landa i n'Aurora Picornell. Abans, agenollat i caracteritzat de rei Melcior, vaig 'adorar' la figura –avui desvirtuada– d'un altre tipus de 'rei' nat fa dos mil anys i busques. El meu homenatge fou doble: a les dones i a la llibertat, tot lligat a través de la presència d'un monarca simulat: no podia tenir millor i més còmode escenari per expressar-ho en la meva darrera intervenció a l'obra de teatre. Dos dies després, al Teatre del Mar, vaig observar en una diapositiva el dibuix d’un esquelet humà amb sis impactes de bala –tres d'ells al cap– sobre el cos d'Aurora Picornell i Femenias, abocat a un clot del cementiri de Son Coletes. Regirat per les altres fotos i explicacions, vaig voler assistir i sumar-me així a l'emotiu homenatge que les seves i els seus van retre a ella i a les altres 'roges' del Molinar, i que ja s'haurà descrit i lloat, encara que mai a bastament. Afegiré no obstant un parell de detalls que no he vist gaire difosos. Les actrius Catalina Florit i Marina Domínguez ens oferiren una colpidora interpretació de Les filles dels rellotgers, un fragment de l'obra de teatre Llum Trencada. "Com és que mataven sa gent d'aquesta manera?", demanava Biel Majoral a una tia seva, que li explicava: "Com no els havien de matar, si no creien en Déu". "A Roma que no hi tenim el Papa per perdonar i aquí en Franco per matar, i si el cinquè manament llegim Crist ens ho va privar (...)", continuà recitant la cançó/glosat, el cantant. En definitiva: la conjunció de totes les persones que participaren en l'acte ens emocionà i ens captivà. No serà de més repetir que no va quedar cap cadira buida, a la sala.
L'Adoració de Llorenç Moyà a ses Voltes també significà, per altres raons, un moment especial, malgrat que, per les limitacions en la seva extensió, no vaig poder citar totes les dones que hauria volgut, a la darrera de les vuit botifarres que vaig deixar caure: "Abans de tornar a Jerusalem, em vull llevar el capell, entre d'altres, per na Matilde Landa i n'Aurora Picornell... Si jo pogués, cada dia, els peuets els besaria". Idò, ja que hi som, m'agradaria, si no completar, almenys sí ampliar la meva llista de reconeixements a les citades 'Altres', les assassinades: Catalina Flaquer Pasqual; Antònia i Maria Pasqual Flaquer; Belarmina González Rodríguez, batiades com 'les Roges del Molinar'. Daria i Mercè Buxadé; Maria Garcia; Teresa i la desconeguda autora –pareix esser– del diari de les cinc milicianes que exercien d'infermeres a Manacor en el 36. Detingudes, abans de vexar-les, torturar-les i matar-les entre aplaudiments, van ser exposades a la plaça de sa Bassa de la vila, com ho explica l'escriptor Antoni Tugores Manresa al setmanari El Temps.
El proppassat mes de novembre, Homes per la Igualtat - Mallorca vam dur a terme, al mateix indret on les van humiliar, un senzill acte de rebuig contra la violència masclista que denominam 'Roda d'Homes'. Hem d’afegir a les 'Altres' les quaranta-nou víctimes mortals per violència de gènere l'any passat a Espanya, i totes les dones assassinades que s'hi puguin sumar fins a la publicació d'aquest text, i qualsevol dona que pateixi violència només pel fet de ser-ho.
Ja en un altre pla, i una vegada que he fet al·lusió a tantes dones, per tal de disminuir la seva manca de visibilitat, vull aprofitar i reclamar –una vegada més–, tenir cura de la difusió del segon llinatge –sovint matern–, sempre que es conegui, no confongui o s’inhabiliti per decisió pròpia, a les presentacions de les persones. La seva absència sistemàtica és dolorosa, especialment quan reivindiquem les dones per qualsevol motiu.
El meu agraïment i la meva enhorabona a totes les persones i entitats, públiques i privades, que han fet possible els dos actes esmentats.
