La fi d’un bandoler (1960)
Peces històriques
De la crònica de Lluís Sargatal Vaquer (Ripoll, 1927 - Barcelona, 1980) periodista enviat especial a Sant Celoni per La Vanguardia (6-I-1960) arran de la mort el 5 de gener de fa seixanta-cinc anys del maqui antifranquista Francesc Sabater Llopart, Quico Sabaté (l’Hospitalet de Llobregat, 1915 - Sant Celoni, 1960). Traducció pròpia. Militant anarquista, durant la guerra espanyola, Sabater va protagonitzar episodis turbulents dins la mateixa zona republicana: va ser acusat de matar un comissari polític comunista i es va escapar de la presó on complia condemna per aquest fet.
Eren prop de les vuit del matí quan el telèfon va despertar al sotscaporal del Sometent, Abel Rocha Sanz, un sorià de 38 anys establert a Sant Celoni. La trucada procedia del sergent de la Guàrdia Civil, comandant del lloc, Antonio Martínez Collado, el qual sol·licitava l’ajut del Sometent per organitzar la possible persecució del bandoler Francesc Sabater Llopart, pel fet de saber que viatjava en el tren exprés que procedent de Portbou es dirigia cap a Barcelona, amb probable parada a Sant Celoni. El comboi va reduir marxa abans d’entrar a la població, pressionat el maquinista pel Sabater, moment que va aprofitar el guerriller per baixar de la locomotora, a la qual havia pujat a la població de Fornells, propera a Girona. Coneguda la presència del bandit a la vila de Sant Celoni va començar la seva cerca pel nucli urbà. Sabater, ferit en un peu i a la natja esquerra, vestia una granota blava tancada fins el coll per una cremallera, i duia una metralleta “Thompson” calibre 45, i una pistola “Colt” del mateix calibre, a més d’abundant munició. Coixejant visiblement, el bandoler s’endinsà per carrers solitaris del poble, reeixint, pel fet que era d’hora, a passar inadvertit del veïnat. Mentrestant, el sergent Martínez Collado distribuïa per la població els dos guardes civils dels quals disposava en aquell moment, alhora que ell, amb els dos sometents, Abel Rocha Sanz i Josep Sibina Morrull, emprenia la cerca del Sabater pels carrers de la localitat. Sabater, en un intent d’escapada, va travessar la població, arribant a la part oposada a l’estació, recorrent quasi un quilòmetre en desesperada fugida. A l’arribar al final del carrer de Sant Josep, el Sabater, amb la intenció possiblement de canviar de roba i refer-se de l’esforç, va entrar en una casa, l’habitant de la qual, al veure que demanava asil un home que sota la granota duia una metralleta, va oposar-se a que l’intrús romangués en el domicili, entaulant-se un dur forcejament que va empènyer als dos cap al carrer. Alhora que aquell veí agafava la metralleta del Sabater impedint-li disparar, feia crits de socors que oïren el sergent Martínez i els sometents Rocha i Sibina, els quals hi acudiren de seguida. Localitzat el Sabater, el sergent de la Guàrdia Civil va ordenar al sotscaporal del Sometent que avancés per un carrer adjacent, mentre ell, amb l’altre sometent, li barrarien el pas. Rocha, armat amb un fusell metrallador automàtic va veure al tombar una cantonada el Sabater en lluita amb l’amo de la casa assaltada. El criminal, genoll a terra, va esgrimir el “Colt 45”; i a l’apropar-se-l’hi el sotscaporal del Sometent va aconseguir, malgrat l’oposició de l’heroic veí contra qui lluitava, disparar contra Rocha, ferint-li la cama dreta. Rocha, tot i sentir-se ferit, va repel·lir l’agressió amb una ràfega de fusell metrallador, disparant en sentit de baix a dalt per evitar ferir amb els seus trets al veí que en aquell moment s’havia vist obligat a deixar anar la metralleta del Savater. Eren les vuit i vint-i-set minuts. A la cruïlla del carrer Major amb el de Santa Tecla, a Sant Celoni, jeia ja mort el tristament cèlebre Francesc Sabater, abraçat a la metralleta “Thompson”. Mentrestant, el veïnat s’apropava i atenia a Abel Rocha i al veí que havia resistit al bandoler i que també havia estat ferit pel rebot d’una bala.