Sense dades

PalmaLa manca de dades és una malaltia crònica a les Illes Balears, una patologia estructural que afecta tots els departaments de les administracions públiques i dels sectors dels quals vulguis saber qualsevol cosa. Et giris on et giris, si necessites informació sobre l’estat de qualsevol qüestió, la manca de dades no et permetrà tenir-ne una visió clara. Això és així en temes de doblers, ja sigui què ha costat exactament l’autopista de Llucmajor a Campos com què es gasten les principals administracions públiques en promoció turística, que és el tema amb el qual obrim la present edició del setmanari de l’ARA Balears. I és així en temes socials, culturals, educatius, econòmics o el que sigui. Estar sense dades, o amb dades incompletes, o no actualitzades, o embullades, o disgregades i amagades –intencionadament o no– en partides pressupostàries d’allò més dispars, no només afecta la feina dels periodistes, que no podem informar en les condicions de documentació necessàries, sinó que repercuteix enormement en les possibilitats dels administradors d’allò públic de conèixer amb precisió el present per poder planificar el futur. En el primer Pacte de Progrés es va crear un departament d’estadística molt complet que no només recollia totes les dades que es generaven a les Illes, sinó que n’impulsava la recollida allà on en mancaven. Allò es va desmantellar. I ara, de quasi tot en tenim unes dades tan pobres, tan estàndard o, a vegades, tan embullades que no serveixen d’indicatiu de com està el present per poder dissenyar les polítiques de futur. A banda d’això, en molts casos, convindria parlar de transparència, o de la seva manca. I això, quan passa als pressuposts, pot ser greu.