Darrer tren (a Llucmajor i a tot arreu)
La sensació de la setmana ha estat l'anunci, per part de la presidenta Prohens, de la construcció d'una línia de tren que uniria (subratllem el condicional) Palma amb Llucmajor. No cal dir que els llucmajorers estam gojosos amb la bona nova, i fins i tot la batlessa Xisca Lascolas ho ha celebrat en un to lleugerament berlanguià, com qui es prepara per rebre els americans a Bienvenido, Mister Marshall.
Hi ha dues coses certes: la primera, no tan sols Llucmajor, i no tan sols el Llevant, sinó tot Mallorca hauria d'estar connectada per xarxa ferroviària. De fet, tenint en compte les directrius dels fons europeus i les de l'informe Draghi (que fixen la descarbonització com a primer objectiu de les economies europees), el tren hauria de ser el mitjà de transport preferent, reforçat per línies de metro, bus i tramvia. Per descomptat, tot ha de ser públic, amb tecnologia neta i lliure de pagament, perquè els usuaris ja pagam els serveis públics per endavant amb els nostres imposts. D'aquesta manera es podria afrontar la reducció del superinflat parc automobilístic de les Balears, que literalment ja no hi cap damunt les nostres carreteres i autopistes (per cert: construir autopistes a les Balears va ser i és una aberració), ni als nostres pobles i ciutats.
La segona cosa certa és que a Llucmajor, i a la comarca del Migjorn, els seria ben positiva la recuperació del tren, que en el seu moment va ser vergonyosament desmantellat. Llucmajor és dels principals municipis de les Balears, però fa dècades que viu un declivi que ara ja deriva cap a la degradació. Fa temps que el poble va passar de tenir cinquanta-dues fàbriques de calçat a no tenir-ne cap, i la seva foravila ha estat quasi completament abandonada. Es va apostar tot a l'enlluernament turístic i urbanístic, i a la llarga el resultat ha estat abjectament negatiu tant per a l'Arenal com per a Llucmajor. La recuperació del tren podria ser un primer pas cap a alguna cosa que no fos aquest deixar-se morir d'ara dins la inacció, la desídia i la incompetència.
Continuam usant el condicional, perquè no hi ha motius per pensar que tampoc aquest tren hagi d'arribar a la seva destinació. Per començar, el mateix Govern fixa un termini, 2032, que cau, justament, un any després del que acabaria un hipotètic segon mandat de Prohens. És a dir, un brindis al sol que es proposa més que res per animar el personal mentre un és al poder, i perquè l'hagin d'assumir els governants que arribin després. Per continuar, el Govern de Prohens ha de comptar amb la total desinversió per part de l'estat espanyol a les Balears, i en l'absolut desconeixement i falta d'interès dels governants de Madrid, siguin del color que siguin, respecte de la realitat d'aquestes Illes.
Per altra banda, tot i que ens fa gràcia, no ens acabam de creure la conversió sobtada de Prohens als postulats de les esquerres: pujada de l'ecotaxa, prohibició de noves llicències de lloguer turístic. És cert que ha fet enfadar la presidenta de la Federació hotelera, Maria Frontera, i això sempre és un punt a favor de qualsevol governant. Però les múltiples caigudes d'ulls que Prohens va dedicar a Vox en el seu discurs al debat de política general ens recorden que el camí d'aquesta legislatura és el que es va obrir amb l'acord entre el PP i Vox, precisament per investir Prohens.
Per últim, a Prohens li convendria abstenir-se de pronunciar-se sobre qüestions que ignora, i de fer-ho a partir de les recomanacions dels seus ofuscats assessors, com ara el genocidi que perpetra Israel contra Palestina, i la guerra al Pròxim Orient. O quan menteix, també, afirmant que el dèficit de les Balears se'n va a pagar el finançament de Catalunya. Seria una manera fàcil d'estalviar-se acumular ridículs.