La darrera gran espremuda
Fa l’efecte que, davant d’una contestació social que havien menyspreat i que ha resultat ser molt més potent del que s’esperaven, el PP i el Govern de Marga Prohens intenten acontentar tothom amb un joc de gesticulacions (per acabar fent el que han vingut a fer). És cert que aconsegueixen, en els primers moments, causar una certa sorpresa, un cert aixecament de celles, però després es veu aviat el llautó de les seves polítiques. I si no el mostra el PP, els seus feixucs socis de Vox els el fan mostrar.
La presidenta Marga Prohens, per exemple, va sorprendre quan va declarar públicament que les Balears havien arribat al límit i que calia posar-n’hi, de límits, al turisme. Tot seguit, va presentar en societat el Pacte social i turístic per la sostenibilitat a les Illes Balears, però alguna cosa no devia ser tan sostenible quan a les maries fronteres de sempre els semblava una iniciativa fantàstica.
Al cap d’uns dies ha estat el batle de Palma, Jaime Martínez, qui no ha volgut quedar enrere i s’ha despenjat anunciant que farà o demanarà mesures restrictives, a fi de rebaixar la pressió sobre Ciutat: prohibició de noves places de lloguer turístic, limitació del lloguer de cotxes o prohibició de les party boats, que és el nom cuqui dels vaixells per als turistes que venen a engatar-se i fer l’ase per les Illes. Sigui com sigui, l’aparent caiguda del cavall del batle Martínez i del seu tinent de batle Javier Bonet no ha convençut ningú: ni l’oposició, que ha votat en contra de les mesures presentades, ni els socis de Vox, que opinen que els mallorquins no hem de pretendre anar a la platja els mesos de juliol i agost. Podríem fer nosa als 19 milions de turistes que s’esperen que enguany vinguin a arrebossar-s’hi, i això sí que seria un problema. Ai, mallorquinets egoistes i estúpids, que volem viure al Paradís, i a damunt tenir-lo disponible per poder-hi viure tot l’any.
Entremig de les gesticulacions, però, s’ha produït el fet que les desmenteix: l’entrada en vigor de l’anomenat Decret de simplificació administrativa, i que en llenguatge no el·líptic també es pot anomenar la darrera gran espremuda. Es tracta de permetre i, fins i tot, animar la construcció indiscriminada, en rústic o onsevulla. Com més gran, més groller, més irrespectuós amb l’entorn i amb el bé comú com un projecte de construcció, millor. Si sobrevolam Mallorca, Menorca o Eivissa amb avió, o fins i tot Formentera, podem observar que encara queden moltes zones sense construir: no hem de permetre que es tudin tots aquests espais, omplim-los de ciment, d’asfalt i de turistes (i omplim-nos de passada les butxaques). Aquest seria l’esperit d’un decret que és com un poema a l’avarícia, la cobdícia i l’oportunisme d’una colla de barruts i aprofitats que arriben a creure (n’hi ha molts que ho creuen sincerament) que aquestes Illes no són de les persones que hi vivim, sinó dels especuladors.
La contestació de la societat, però, ja hem dit que és àmplia i potent, com s’ha vist amb el ‘Sí a la llengua’ i amb el ‘Mallorca no es ven’ dels passats 5 i 28 de maig. Tot apunta que aquest mes de maig reivindicatiu haurà estat l’inici d’un període de mobilització permanent molt interessant. Ara és el moment també d’obrir la reivindicació de la memòria històrica, fonamental per a la construcció d’una societat avançada.
