Les darreres hores
En les darreres hores de vida, abans de l’execució, o en l’agonia de la crucifixió, els condemnats a mort troben en la companyia que es fan l'un a l’altre, en la calidesa del contacte humà, alguna cosa entre la redempció i el sentit de la vida. Succeeix en dos textos molts llunyans en el temps, en l’espai, en la cosmovisió i en la intenció literària, però això fa més interessant la coincidència.
El primer text és 'La història dels set penjats' (Adesiara), la corprenedora novel·la breu del rus Leonid Andréiev (1871-1919), que relata el transcurs dels darrers dies de set condemnats a la forca: cinc anarquistes i dos delinqüents comuns. Tenir establerta la data i l’hora per a l’execució situa els personatges en una zona fronterera des d’on es veuen els territoris de la vida i de la mort. És des d’aquesta terra irreal des d’on descobreix una mena de fraternitat de tons delirants, però fraternitat al cap i a la fi. En el passatge més bell de la narració, una dona del grup dels anarquistes comprèn que l’atenció al benestar d’un dels companys (que no li falti una cigarreta, que estigui tranquil) és, més que la imminència del final, el que realment importa.
L’altre és el 'Memorial de Setmana Santa' (AdiA Edicions), reedició del pregó de Setmana Santa que Blai Bonet va fer el diumenge del Ram de 1980 a Santanyí. El nostre poeta conta la Passió com una una història que succeeix a “Jerusalem, una ciutat més o menys de la mida de Santanyí” i que protagonitza Jesús, “el fill del sen Pep de sa Fusteria”. S’esplaia, cap al final, en la història del Bon Lladre, aquell a qui Jesús va prometre des de la creu un lloc al cel al seu costat. En el relat de Blai Bonet, aquesta salvació no sembla venir tant de promesa ultraterrenal com de la companyia que li fa al lladre l’home que es troba, en aquella hora final i una mica per casualitat, al seu costat. Estam abocats a la mort i només la mirada propera dels altres ens salva.
Són dos textos adequats per llegir aquests dies: el de Blai Bonet, per raons òbvies, i el d’Andréiev perquè els esdeveniments dramàtics tenen lloc quan, després d’un hivern que devia ser insuportable, es desperta la primavera a Rússia.
