Data de caducitat

Data de caducitat
i ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS
04/09/2021
4 min

L’etiqueta de “data de caducitat” en els aliments és relativament recent. En tot cas, és un senyal de prosperitat i benestar, però també de salut.

Però aquesta consideració de la limitació de temps també ha afectat la vida social. No fa gaires anys el matrimoni, la feina o l’habitatge eren per a tota la vida. Avui les coses han canviat: en el món laboral, per exemple, ja no preval l’antiguitat, sinó tot el contrari, i algú que no canviï de feina després d’un temps determinat ja no és valorat en el mercat.

En la vida pública, i ara també en molts casos de l’àmbit privat, els càrrecs són limitats en el temps, cosa que sens dubte afavoreix la lluita contra la corrupció i permet més eficàcia en la gestió. En general, els càrrecs públics encara no tenen una avaluació individualitzada i sistemàtica més enllà dels partits, però tot arribarà.

Ja fa uns anys vaig ser nomenada vocal del Consell General del Poder Judicial, un càrrec de gran responsabilitat, compromís i interès, però també de difícil gestió. No obstant això, des del primer dia vam saber que la durada del mandat era de cinc anys, de manera que eres molt conscient que el que volguessis fer tenia un temps finit. Amb posterioritat sempre he pensat que la limitació en el temps i a un sol mandat eren una bona opció.

Avui que el país pateix una profunda transformació, motivada en part per la pandèmia i en un moment en què els canvis són més necessaris que mai, apareixen algunes institucions en aquesta situació, com el CGPJ, la renovació del qual porta 1.000 dies de bloqueig. Entenc que això, a més d’un incompliment de la Constitució, suposa una amenaça per a la societat. Cal no oblidar que el Consell és un dels òrgans més importants de la democràcia espanyola.

Al llarg dels anys, i especialment en aquests últims temps, la ciutadania ha estat especialment sensible a les resolucions judicials, entenent que, ens agradessin o no, calia complir-les. Però aquesta medicina no sembla que faci efecte al màxim òrgan de govern dels jutges, del qual en aquest moment podríem dir que té segrestada la Constitució.

El dany que aquest desprestigi fa a la ciutadania és incalculable, però també fa mal al normal funcionament de la justícia, ja que el CGPJ té retallades les seves facultats. No pot fer designacions fonamentals per a la carrera judicial, com ara els nomenaments discrecionals per a les audiències provincials, tribunals superiors de justícia o el mateix Tribunal Suprem.

Certament, no és l’únic òrgan bloquejat. També ho està el Defensor del Poble des de 2017, o la renovació de membres del Tribunal de Comptes o del Tribunal Constitucional. Aquest fenomen també succeeix a Catalunya fruit de la tensió política i la paràlisi del Parlament que hem viscut en els últims anys. Hi ha encara molts càrrecs sense renovar, i entre ells els més importants segurament són el del síndic de greuges, però també membres de la Sindicatura de Comptes o del Consell de Garanties Estatutàries i, encara que menys coneguts, també es troben en aquesta tessitura òrgans dels mitjans de comunicació i d’altres àmbits. Tot això no és un bon símptoma democràtic i de funcionament. Haurien de renovar-se sense més dilacions.

I així la contradicció és encara més palesa si recordem que vivim en un món ple de limitacions, on per regla general saltar-se una norma sol anar acompanyat d’una sanció. Sembla, doncs, com si la limitació d’un mandat només fos a títol indicatiu i el seu incompliment no tingués conseqüències.

Però, tornant al cas més important del CGPJ -i com ja és costum-, govern central i PP s’acusen mútuament de ser els causants del bloqueig, i encara que els qualificatius s’esgoten -desprestigi, pèrdua de poder, vergonya, mal exemple, etc.-, no sembla, per descomptat, que si en tres anys no han pogut arribar a un acord ho hagin de fer ara.

Ara bé, tot i que certament podem donar la culpa d’aquesta situació als partits polítics, perquè no es posen d’acord o perquè algunes de les peticions que plantegen són inassumibles i, per tant, no hi haurà pacte, la pregunta és: què passa amb els vocals del Consell General del Poder Judicial? És evident que no tenen responsabilitat directa en el “no acord” per a la seva elecció, però també és cert que tenen una responsabilitat moral en la mesura que segueixen ocupant un càrrec que d’acord amb la Constitució ja no els pertany.

El president Lesmes ha anunciat que abordarà aquest tema demà, 6 de setembre, en l’obertura de l’any judicial, però Jutges per a la Democràcia s’ha avançat i, segons declaracions de la seva portaveu, Ascensión Martín, se’ls demana que facin “un pas endavant i que dimiteixin en bloc el president i tots els vocals del Consell General del Poder Judicial” (l’associació ha llançat una campanya de recollida de signatures en favor d’aquesta renovació).

Crec que no puc estar més d’acord amb la petició de dimissió en bloc com a única alternativa per a la resolució del conflicte, aprofundint en la idea que finalment als representants del poder judicial en el Consell els hauria d’importar més vetllar per la idea d’una justícia independent que no pas romandre en un càrrec caducat.

stats