Davant les emergències, més sobirania
El mes de setembre comença amb el ressò d’un estiu que encara cueja i que ens deixa un regust agredolç. Si bé és cert que Mallorca i el conjunt de les Illes Balears han liderat el procés de reactivació econòmica després de dos anys marcats per la crisi de la covid-19, ningú no pot negar que aquesta recuperació ha estat a costa de patir una massificació mai vista abans. Una massificació que deriva en tot un seguit d’emergències: climàtica, de l’habitatge, lingüística, energètica o laboral, totes directament relacionades amb la saturació que hem patit de manera contundent. Una circumstància, però, que no hauria de sorprendre després d’anys i anys escoltant les alertes. Ara, quan alguns ja li han vist les orelles al llop, aquells que sempre hem defensat un canvi de model sembla que ja no estam tan enfora de la realitat, com s’havia fet creure. Ni nosaltres ni tampoc els milers de persones i entitats que ja l’any 2016 vàrem signar el manifest Sense límits no hi ha futur.
És veritat que ara, quan la gran majoria de la ciutadania ha comprès la gravetat de la situació, podrem avançar de manera més ràpida per fer-hi front. No obstant això, cal reconèixer que en els darrers set anys, tot i la pandèmia que va trasbalsar l’agenda del Govern, hem fet passes en el sentit de posar límits. Només com a exemple, cal recordar, entre altres actuacions, el Decret llei 9/2020, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears o la moratòria de places turístiques condicionada a la reducció de places a la revisió que han de fer els Consells.
És evident, però, que aquestes actuacions no basten per fer front ni a l’onada de saturació global a les zones del turistificades de tot el món ni a les problemàtiques locals, com, per exemple, les places il·legals. Necessitam anar més enllà i posar límits per tal de situar el benestar i la qualitat de vida de les persones residents al centre de les polítiques; qüestions bàsiques per a qualsevol societat moderna com els serveis socials, la salut, l’educació, el transport públic, el dret a l’habitatge o els drets laborals, amb la riquesa que generam al nostre país, haurien d’estar a les primeres posicions del món.
Res de tot això serà possible si prèviament no tenim ni la clau de la caixa ni de les portes d’entrada del país. No pot ser que en un país com el nostre les pensions siguin de les més baixes de l’Estat, o que siguem deficitaris en infraestructures educatives i sanitàries, alhora que l’Estat gasta milions d’euros a ampliar l’aeroport en contra de les polítiques de les institucions pròpies.
Aquest fet suposa que, tot i que els darrers anys des de les diferents institucions, s’ha fet molta feina per millorar els serveis públics i s’ha legislat per posar bases sòlides en aquesta línia, continuam amb problemes endèmics i enquistats que només tenen una solució, les claus tant de la caixa com de les portes. En definitiva, més sobirania per poder gestionar amb coherència les diferents solucions a totes les emergències que ens afecten.
Joan Josep Mas Tugores ‘Collet’ és pagès i diputat al Parlament de les Illes Balears