Davant de la incertesa, universitats
Corrien els anys 500 abans de Crist i Heràclit assenyalava: "Aquest ordre del món, el mateix per a tots, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que sempre va ser, és i serà foc etern, que s'encén amb mesura i s'apaga amb mesura”. De vegades cal recórrer als filòsofs grecs per intentar comprendre què ens passa, en quin món vivim. També per saber la manera d'afrontar el dolor de veure una part del nostre país patint les pitjors conseqüències d’una DANA devastadora.
Tots els éssers vius, des del més microscòpic fins al més complex, hem evolucionat sota les lleis de la natura, l’ordre còsmic d’Heràclit. I en la lluita per la nostra supervivència hem descobert, inconscientment, un principi fonamental. Com expressava encertadament el físic (i també filòsof) Jorge Wagensberg, tots els éssers vius tractem d’adaptar-nos a la incertesa del nostre entorn.
El gènere humà ho ha encarat amb una eina de la qual no disposen altres éssers vius: a més d’adaptar-nos, estudiem el nostre entorn per reduir-ne la incertesa. I això ens proporciona molta seguretat. Però la natura ens recorda en ocasions la nostra dimensió humana.
Mentre s'analitzen les circumstàncies que han desencadenat la DANA més devastadora de la nostra història recent, les universitats no hem parat de treballar per anticipar-nos i resoldre reptes futurs que ja imaginem o encara no podem ni imaginar. Una part important de la feina de la comunitat científica, aquella que desenvolupa la seva tasca a les nostres aules i laboratoris, és avançar-se als escenaris més adversos. L'objectiu és que les seves innovacions –ja siguin vacunes, infraestructures o altres avenços– siguin capaces de resistir els embats més severs. Aquest enfocament proactiu és essencial per afrontar les incerteses d'un món canviant i cada cop més complex.
La Comissió Europea va publicar recentment l’informe El futur de la competitivitat europea, elaborat per Mario Draghi, en què es posa de manifest la necessitat de fer una aposta per la ciència i les universitats per millorar la competitivitat europea. Però la ciència no només serveix per augmentar la competitivitat, sinó que també salva vides, com es va demostrar en la resposta a la pandèmia de la covid-19.
Els científics no ens preguntem qui liderarà la resposta davant d'una emergència imminent, però som el sistema de precisió que proporcionarà una base sòlida perquè els responsables puguin prendre les decisions més encertades en cada situació.
Les universitats tenim com a objectiu principal formar els professionals del futur. Tanmateix, el nostre compromís social va més enllà: aspirem a transmetre tot el coneixement que generem a la societat perquè les decisions que condicionaran el futur del país es basin en el coneixement i l'aprenentatge a partir de l’anàlisi del que ha passat i del resultat de les decisions preses.
Les universitats contribuïm a resoldre els reptes que preocupen a la societat, els nostres governs i administracions de tots els nivells. Hem de ser el departament de recerca i desenvolupament de les administracions públiques. Davant de la incertesa, la resposta és la ciència i les universitats.
Com diu Draghi, és la transferència de coneixement entre les universitats i la societat el que fa progressar un país. Com a centres d'excel·lència en recerca i innovació, les universitats tenim la responsabilitat i l'oportunitat única de ser el motor que impulsa solucions als desafiaments més urgents que afronta la nostra societat. Actuant com a veritable departament de R+D per a les administracions públiques a tots els nivells, podem proporcionar l'expertesa científica i tecnològica necessària per abordar problemes complexos i guiar la presa de decisions informades.
En un món caracteritzat per la incertesa, la col·laboració estreta entre el món acadèmic i els sectors públic i privat és més crucial que mai.