Ha començat a Austràlia (qualcú ha de començar). A la seva Volta ciclista han decidit no utilitzar hostesses per entregar els premis. A partir d’aquest gest valent, queda en evidència la masclista hipocresia que envolta els rituals de l’esport. D’ara endavant, és probable que, com a mínim, s’haurà d’explicar l’exposició de carn femenina per decorar l’entrega de medalles i premis variats. Allà han decidit posar fi a la denigració absurda de la dona en les entregues de premis esportius. No s’acabarà la cosificació més gratuïta de totes les cosificacions, que per definició són totes gratuïtes, perquè mai no es posa fi a l’estultícia llefiscosa. Però és del tot probable que hi hagi una minoria creixent de ciutadans que ja no suporti la supèrflua, a més d’ofensiva (és clar), presència decorativa de dones seleccionades segons patrons ramaders al costat de cada podi de ciclisme, motor, tennis... on qualcú normalment encorbatat ha de penjar una medalla al guanyador. Confés avergonyit que mai no havia dedicat un segon de la meva vida a pensar en allò que sempre havia vist. És cert que tenim el deure de dubtar, de qüestionar-ho tot, però cal reconèixer que són tants i fa tant temps que s’exerceixen que individualment mai no arribam a fixar-nos en tots els costums masclistes que ens envolten. Una vegada els responsables del ciclisme australià han definit el problema, només aquells que arreceren la consciència rere la tradició podran mantenir viva aquesta mostra de masclisme. Bé, els que s’amaguen en la tradició i els que innoven des de la inconsciència, com aquell que a l’estiu serví menjar sobre una dona estesa per augmentar el recapte a favor de la Fundació Rafel Nadal.