Davant la salvatjada

La història és plena de morts d’innocents. Els bombardejos de poblacions són tan antics com els canons, i aviat farà noranta anys que la Guerra Civil va inaugurar l’era dels càstigs a la població des d’avions. La geografia i la història de la crueltat es donen la mà en nombroses ciutats del país com Lleida, les Borges Blanques, Granollers, Badalona, Manresa, Figueres, Girona, Reus, Tarragona, Tortosa o Barcelona, i encara hi ha avis i besavis que ho recorden. Pocs anys després, la Segona Guerra Mundial va elevar la capacitat de matar indiscriminadament a una potència atòmica desconeguda i, des d’aleshores, la humanitat viu amenaçada 24/7. L’11-S del 2001 es va convertir en l’apoteosi televisada d’un programa que hauria pogut titular-se La mort ens visita. Els temps en què un comando amb escrúpols avortava a l'últim moment l’explosió d’una bomba perquè una vianant inesperada passava pel costat de l’artefacte just al moment que anava a fer saltar pels aires un líder enemic han passat a la història.

De manera que, en termes històrics, el que aquests dos dies seguits ha fet l’estat d’Israel amb les explosions d’aparells de cerca i de walkie-talkies va a la llista de les carnisseries entre població innocent aconseguides a base de molt enginy i molta intel·ligència. Centenars de ferits (són danys col·laterals, ens sap molt greu, però és la guerra, ja se sap) en dos dies s’afegeixen a tots els innocents que han perdut la vida a Gaza. L’espectacle del desdeny per la vida humana en nom de la legítima defensa cau sobre nosaltres cada dia, convidant-nos a conviure amb el costum que el tracte entre humans funcioni així i que més val que ens insensibilitzem davant la salvatjada.