El debat necessari sobre el decreixement

PalmaEl volum que ha assolit el turisme de masses a les Balears ha fet que el malestar s’hagi estès com una taca d’oli a sectors de la societat que mai no havien qüestionat els beneficis materials de la principal activitat econòmica de les Illes. I la classe política no ha tingut més remei que recollir-ne el guant. Això sí, amb retard. Perquè la capacitat de reacció de la societat civil és molt més àgil que la de les cadires de les institucions.

Els governants estan disposats a debatre sobre el turisme, però ho volen fer dins d’un marc que no va a l’arrel del problema: el model productiu de l’Arxipèlag consumeix sobre manera els recursos de les Illes, fa més pobres els seus habitants, els deixa sense una casa on viure, contamina i genera un malestar social que ha tornat a treure als carrers milers de persones per protestar.

No és moment per pecar de manca d’ambició. I això no vol dir que s’hagi d’aplicar qualsevol mesura ni de qualsevol manera. És evident que els plantejaments s’han de posar damunt la taula i s’han de debatre les opcions. De moment, tot el que hem escoltat és que es farà.

A més, el debat no ha de ser conformista, sinó que ha d’afrontar el repte que tenim al davant, que no és altre que totes les persones puguin viure amb un mínim benestar, amb creativitat i ambició. Cal anar més enllà de la contenció, de tornar a fer estudis de càrrega que ja existeixen i de posar-hi excuses. No s’ha de tenir por de fer a preguntes cabdals: Necessitam decréixer? Com hem de fer-ho?

Hi ha qui, amb una manca palesa de sofisticació intel·lectual, redueix el decreixement al fet que vinguin menys turistes. Però no només es tracta d’això: s’han de repartir millor els beneficis d’un sistema que passa factura a qui menys guanya i més pateix els danys col·laterals del turisme. 

Com explicam aquesta setmana, el 1955 varen arribar a les Balears 188.000 turistes. L’any passat en varen ser gairebé 18 milions i enguany ens dirigim a la xifra rècord de 20 milions. La macroeconomia creix, mentre que la renda per càpita s’estanca. No haurien de repercutir aquests beneficis astronòmics en la societat? No haurien de servir per impulsar un altre model gràcies al qual, a més de servir als visitants, les Illes puguin ser un territori veritablement productiu?

La saturació turística s’ha convertit en un tema habitual, perquè el malestar s’ha generalitzat. Però no hem d’oblidar que fa dècades que part del sector de la cultura i de la intel·lectualitat, amb la clarividència que donen la creació i el pensament, ja varen veure que aquesta cursa per rebre més persones, fer més places i, en definitiva, per guanyar més i més, ens conduiria a un abisme del qual només podrem sortir-ne amb valentia.