El debat sobre el descompte del 75%

Ja està aprovat incrementar al 75% el descompte en el preu que han de pagar els residents de les Balears pels seus viatges a la Península. Ja he explicat anteriorment la meva opinió sobre la mesura: és una política mal dissenyada, que generarà un increment en els preus abans del descompte, amb la qual cosa bona part dels 400 milions d’euros anuals que destina el govern espanyol als descomptes per a viatges (per a les Balears i Canàries) aniran a parar, de fet, a la butxaca de les empreses (aerolínies i navilieres), no dels ciutadans. Més enllà de la mesura en si, però, el que m’interessa aquí és el debat públic que s’ha generat. A banda d’alguna veu aïllada, i de les associacions de consumidors que han expressat temors precisament sobre l’impacte en els preus, el debat ha estat pobre, per dir-ho suaument. Permeteu-me repassar breument els que crec que n’han estat els aspectes més destacats.

1. Els principals partits de les Illes, PP i PSOE, s’han limitat a barallar-se per veure qui es feia seva l’aprovació de l’increment del descompte a Madrid, primer amb Rajoy com a president i després amb Sánchez. En això ha consistit el debat que han tingut. No han parlat de si 400 milions d’euros l’any són molts diners, si estan ben gastats o hi ha alternatives menys costoses per als contribuents espanyols i balears, etc.

2. Un cop ja semblava clar que el descompte s’aprovaria, el Govern balear, amb la presidenta al capdavant, admet ‘de facto’ el perill de pujada de preus al demanar-los en una reunió amb les aerolínies i navilieres que no els apugin. Aquesta petició hauria de sorprendre; les empreses tenen llibertat de preus i sembla clar que faran el que els convingui. Els governs, a l’hora de plantejar una política pública, han d’anticipar el comportament previsible dels agents econòmics, incloses les empreses. I davant d’això, dissenyar la millor política possible. No a l’inrevés, aprovant un descompte i demanant als agents econòmics que no facin allò que els convé fer.

3. Des de la majoria dels mitjans de comunicació de les Balears es considera l’increment del descompte una mesura correcta, de justícia adduint la insularitat, sense entrar a considerar quin en serà l’efecte real. Es demana, això sí, que el Ministeri de Foment i la CNMC vigilin els preus. No veig quin paper pot jugar el Ministeri en la política de preus de les aerolínies, a no ser que sigui avaluar a posteriori la bondat del descompte (no es podria haver avaluat a priori? Per exemple, analitzant quin va ser l’impacte d’apujar el descompte del 30% al 50% fa uns anys?). En qualsevol cas, el paper de la CNMC rau a vigilar que hi hagi competència en els mercats, per exemple, que les empreses no es posin d’acord en apujar preus. Però aquest no és el problema: la pujada de preus arran del major descompte es farà, si de cas, sense necessitat que les empreses col·ludeixin, tàcitament o explícita.

4. Des d’alguna de les principals aerolínies s’afirma que el temor a una pujada de preus és una “llegenda urbana” perquè el mercat aeri és “transparent” (sic). M’imagino que això de la “transparència” vol dir que és un mercat amb competència. En la mateixa línia, les patronals de les agències de viatge encara van més lluny i indiquen que, gràcies al descompte entrarem en una “dinàmica de competitivitat” per preus que, a causa que les empreses recuperaran el 75% de l’Estat, abaixaran encara més els preus! És ben possible que a conseqüència del major descompte hi hagi noves rutes que abans no s’oferien, i que en rutes ja existents entrin a operar-hi noves empreses; i aquesta major competència efectivament limitarà, en part, l’increment de preus. Però és precisament l’expectativa de majors preus el que genera l’entrada de noves empreses; és a dir, si acaba havent-hi més empreses (augmentant la competència) és precisament perquè al final els preus són més alts.

Tots aquests exemples il·lustren, crec, el que ha estat el debat sobre el descompte: quasi inexistent, i de poca qualitat. Òbviament, d’exemples de manca de debat real sobre polítiques públiques en tenim molts. Seguint en el sector dels transports, en aquest cas a la Península, tenim el que ha succeït al voltant del desplegament de l’AVE. La majoria dels experts en infraestructures consideren que les inversions lligades a l’AVE han estat una tudada de doblers pel seu alt cost i baix rendiment social. Fins recentment, però, l’AVE ha estat rebut positivament i de manera acrítica per la major part de la societat, sense qüestionar-se, per exemple, si no seria millor dedicar els diners que costa a alternatives més profitoses socialment. Crec que, igual que amb l’AVE, en el cas del descompte del 75% no només ha fallat la classe política; el debat adequat sobre les polítiques públiques depèn de tots nosaltres: ciutadans, experts, polítics, mitjans de comunicació, etc.