Decisions erràtiques i cacicades vàries
ELS PERÍODES preelectorals són territori adobat per fer cacicades. És clar que per això s’ha de tenir esperit cacic. En els darrers mesos hi ha hagut una sèrie de decisions i iniciatives en l’àmbit de les polítiques culturals que resulten molt significatives per definir la situació i que confirmen uns problemes per als quals no ens cansarem de demanar solució.
Apuntem-ne un parell mallorquí: La batlia de Palma, amb l’ajuda de la Regidoria de Cultura, poc menys que ha imposat l’exposició Vida i color, Palma i els anys vuitanta des de la mirada de Toni Socias al Casal Solleric. S’hi ha vist poc o gens el director del centre, Sebastià Mascaró, se suposa que pel malestar que deu provocar que et facin gastar més de 80.000 euros en una sola mostra, ja que per a la resta de l’any només tens una quantitat similar. Temps hi haurà per valorar si el contingut de l’exposició es paga el capritx polític. Una cacicada, vaja. De moment, el Solleric, tenint en compte aquesta despesa, no podrà convocar el concurs de comissariat i projecte artístic individual. De moment, també, la direcció del centre quedarà enlaire: l’Ajuntament va dissoldre la Fundació Palma Espais d’Art; varen haver de fer que la direcció del centre fos una direcció general, és a dir, un càrrec polític, i en no haver creat una altra entitat que els permeti fer un concurs independent, no han pogut convocar-lo abans que dimiteixi l’actual. Ja veurem què vindrà.
Una altra: el Consell de Mallorca ha deixat sense responsabilitat sobre les col·leccions artístiques la conservadora de col·leccions -l’única administració que ho tenia com cal fins no fa gaire. El cas és que el Consell volia fer una exposició dels fons de la seva col·lecció d’art a la Misericòrdia, tot i que la tècnica considerava que no es donaven les condicions per al trasllat i que l’espai tampoc reunia les condicions adequades. Idò fora tècnica. Això sí, l’exposició s’ha fet. Una altra cacicada que durà conseqüències, fruit de decisions erràtiques.
I una altra més: en poques setmanes s’inaugurarà al Museu de Mallorca una exposició sobre mobiliari medieval. El comissariat és de Muy Morey, amiga i col·laboradora de Kika Coll, directora insular de Patrimoni del Consell, i persona a la qual aquest mandat li han plogut les feines. Es veu que hi ha pressupost per a això i no per a les prioritats. Més capritxos del poder.
Podríem continuar, però en tot cas aquestes faltes de respecte als tècnics i direccions dels centres, a més dels continuats incompliments dels codis ètics, venen perquè no hi ha unes programacions estables i equilibrades fetes amb criteris professionals. I tot això és conseqüència de no tenir ni voler fer uns equips tècnics i professionals potents, unes estructures estables i unes programacions planificades al marge de mandats i legislatures polítiques. Contràriament i per això mateix, les programacions culturals són avui un àmbit per a la improvisació, per al caprici de qui tingui el poder, per ficar-hi cullerada.
