Mallorca ha arribat al límit. La situació de col·lapse ja no és cap sensació ni cap apreciació subjectiva; basta fer una volta per qualsevol racó de l’illa per comprovar que la capacitat de càrrega ha estat desbordada. Amb tot, a ningú no hauria de sorprendre. De fet, ja fa anys que algunes entitats, partits i fins i tot la comunitat científica alerten que el creixement sense límits no és sostenible ni, molt manco, podria perdurar en el temps. Les veus d’alerta, malauradament mai han estat escoltades.
Ara, però, sembla que la gran majoria de la societat civil, i també la classe política, ha assumit que cal un cop de timó. No obstant això, tenc la sensació que ja és més una qüestió de supervivència que no de canvi de model. Amb tot, si volem mantenir les Illes Balears com a destinació turística, si volem mantenir el sector turístic com a sector econòmic, hem de decréixer en turisme. Seguir el camí pel qual encara transitam avui dia és la barbàrie.
Si l’objectiu és que vinguin turistes, poder generar ocupació de qualitat, que els qui habitam aquí tot l’any puguem circular amb una certa normalitat i que la resta de sectors recuperin pes en el conjunt de l’economia per tal de diversificar, hem de legislar per tal d’enviar un missatge clar. Els objectius són millorar la qualitat de l’ocupació, la qualitat del producte turístic i la qualitat de vida dels que vivim tot l’any al país.
Per poder tirar això endavant, només hi ha una fórmula, que inevitablement passa pels convenis col·lectius i condicions laborals ajustats a les necessitats de treballadores i treballadors, i millorar el producte turístic en la qualitat dels establiments i en la qualitat de l’entorn. Per a això, hem d’abaixar el nivell de pressió damunt el territori i aplicar mesures mediambientalment sostenibles i de circularitat als establiments; redistribuir la riquesa en forma de diversificació econòmica, fent formació per al jovent del país; incentivar el consum de producte local i promoure la indústria, la investigació i la innovació.
Són totes les administracions públiques les que s’hi han d’implicar per tal que això sigui possible: els ajuntaments, el Consell, el Govern de les Illes Balears, el govern espanyol i la Unió Europea. Cadascun amb les seves competències han de treballar de manera coordinada. Perquè ens entenguem, no serveix de res ordenar i fer inspecció turística però no poder multar l’oferta il·legal que es publicita per internet; no serveix de res arribar a acords de bona voluntat amb les navilieres i que l’Estat no vulgui limitar l’arribada de creuers; no serveix de res plantejar decreixement de places turístiques però no poder gestionar ports i aeroports.
Si la majoria estam d’acord que aquest és el camí per deixar un país amb futur a les generacions que ens venen darrere, caminem tots plegats cap al decreixement turístic; és treballar cap a l’equilibri econòmic, social i ecològic. El nivell i la qualitat de vida de la ciutadania s’ho mereixen.
Joan Josep Mas i Tugores és pagès i diputat de MÉS per Mallorca