Un decret llei més per als promotors que per als ciutadans de Palma

PalmaDonar solucions polítiques al problema de l'habitatge a les Illes no és ni fàcil ni ràpid. I quan hi ha presses, els resultats no solen funcionar. És comprensible que quan Marga Prohens i Jaime Martínez arribaren al Consolat i a l'Ajuntament de Palma, respectivament, agafassin encara més consciència que hi ha un problema per sobre de qualsevol altre a les Balears: la ciutadania no arriba a final de mes perquè gasta el que no té en habitatge. Això, en el millor dels casos.

I una de les primeres coses que feren va ser reunir-se amb el sector dels promotors immobiliaris i dels constructors. I clar, el sector que té sòl i el que l'edifica (sobretot els primers) feien mamballetes quan ambdós es comprometien a seguir els seus consells que semblen de sentit comú: si falten pisos, fem-ne molts, però molts, i així s'acabarà el problema. En definitiva, és un plantejament clàssic de la dreta, que resolgui el problema la iniciativa privada. Anem a veure com.

Vet aquí que entre el Govern i l'Ajuntament de Palma varen posar la maquinària en marxa i redactaren un decret llei ben senzill: allà on es podia fer un pis, ara se n'hi poden fer dos. El que els tècnics diuen "intensificar l'aprofitament". I Prohens va córrer a aprovar la norma que incrementava l'edificabilitat dels principals sòls urbanitzables un 45%. I que, a més, eliminava qualsevol planificació dels creixements i permetia fer-los tots de cop.

Posar més llenya al foc és la solució al problema de l'habitatge?

El decret llei que aquest dimarts ha convalidat la majoria de PP-Vox (i que només afecta Palma) permet, per tant, fer el doble de pisos a cada solar. Per resumir-ho. I com que el Pla general de Palma ja obligava a fer-ne la meitat de protecció pública (HPP), el que canvia només és el volum. Allà on es podien fer 100 habitatges, 50 HPP i 50 de lliures, ara se'n podran fer 100 de protegits i 100 de lliures. I, per cert, els 100 que s'havien de fer de protecció bàsica ara es podran vendre a preu limitat (HPL): un 30% més cars.

Per tant, els guanys del propietari dels terrenys, normalment promotors immobiliaris, es disparen. Un veritable premi de loteria, tot i que podríem dir que és un tipus de sort un poc particular, ja que ha anat a parar als qui varen córrer a reunir-se amb els nous governants per oferir "solucions" al problema de l'habitatge.

La primera pregunta que cal fer-se és quins seran els primers pisos que s'aixecaran, perquè si el mercat continua marcant les pautes de l'habitatge a les Illes, els que es construiran primer seran els de preu lliure. Per tant, més pisos més cars que mai. Uns 6.000 almenys, segons els primers càlculs. Si observam la tendència del mercat els darrers 15 anys, aquests habitatges (que costaran més de 5.000 euros el metre quadrat) seran adquirits per persones d'alt poder adquisitiu, en bona part per convertir-los en un actiu econòmic i, per tant, en cap cas adreçats a resoldre la necessitat d'habitatge.

Ara ja tenim més habitatges a un milió d'euros, com ha passat al Nou Llevant de Palma (recordem que havia de ser un pulmó de la innovació i la convivència, i ha estat un pulmó de les pilotades urbanístiques). Per tant, la primera constatació és que, segons la mesura validada aquest dimarts al Parlament, el PP i Vox han optat pel model privat de fer habitatge públic: per cada pis que es faci, el promotor n'ha de poder fer un altre de preu lliure, que això vol dir, ara mateix, de luxe.

I arriba la pregunta clau:

Donant per fet que es fessin els 20.000 habitatges en pocs anys, està Palma preparada per tenir fins a 60.000 habitants nous?

La qüestió s'ha de respondre des d'almenys quatre perspectives: aigua, sanejament, mobilitat i serveis públics. Encara que no han transcendit del tot, els informes sectorials que ja varen acompanyar el Pla general de 2023 (i que, per tant, són recents) no eren especialment encoratjadors en diferents matèries, com la disponibilitat dels recursos hídrics. No hi ha aigua a bastament a Palma, llevat que es posi a funcionar al 100% la dessaladora, amb la contaminació i cost econòmic brutal que té això per als contribuents.

De fet, és conegut dins el PP (i poc a l'exterior) l'enfrontament important que han tingut els darrers temps el batle de Palma i l'equip de Recursos Hídrics del Govern, perquè no hi havia manera que s'empràs la dessaladora. I per què? Perquè això vol dir haver d'apujar el preu de l'aigua, i Martínez no ho volia de cap manera. Algú ha estudiat què passarà quan es facin tots aquests pisos? L'aigua no basta. És així de senzill.

El mateix passa amb el sanejament. Les obres de la depuradora nova no estan ni de molt enllestides, i en cap cas quan es va dimensionar (tenint en compte que acumula un dèficit històric que ha provocat greus contaminacions a la badia de Palma) no hi havia una previsió de creixement d'aquestes característiques.

Tampoc no consta que per fer el decret llei s'hagi tingut en compte què passarà amb la mobilitat de tota aquesta nova població ara que es permet duplicar de cop els urbanitzables beneficiats per aquesta norma. No hi ha estudi d'accessos per als nous fluxos, ni de transport, ni de com afectaran les vies de connexió amb els accessos i sortides de Ciutat, ja saturats.

I què passarà amb els centres educatius i equipaments sanitaris? D'entrada, que hauria de redactar-se una nova planificació que no està feta, i a més que aquests serveis no podran disposar d'una part del terreny d'aquests sòls tal com s'havia dibuixat al Pla general, perquè ara es dedicaran a aquest increment del 45% en el nombre de pisos. On anaven escoles o PAC, ara hi haurà més cases.

Una factura milionària a causa d'un model econòmic pervers

Tot plegat significa que l'Administració, és a dir, nosaltres, acabarà pagant milionades d'euros per dessalar més, incinerar més, ampliar les instal·lacions de depuració, i fer més i més serveis públics. Aquesta factura milionària serà el cost suposadament de fer més pisos protegits, però en realitat ho serà també, i sobretot, d'haver permès fer uns 6.000 habitatges extra a preu de canari jove que poc tenen a veure amb les necessitats de la població local.

Aquesta enorme i, malauradament, encara no calculada inversió pública hauria estat molt més eficient si s'hagués dedicat directament i exclusivament a fer pisos públics. Menys pisos, però públics. El model, però, ha estat que uns quants puguin duplicar els seus beneficis i que tots en paguem la factura. Després haurem de sentir a dir que "fer aquests pisos de preu limitat no ens ha costat res perquè ho han fet els promotors".

A les Balears falten pisos per a la gent que ja hi viu i, per tant, és fonamental estudiar les mesures abans d'improvisar-les, perquè per construir aquests nous 6.000 pisos de luxe haurà de venir més gent, i s'alimenta un model que ja sabem que socialment i econòmicament no funciona.