En defensa del dret a la informació i de secret professional

L'ordre judicial i la conseqüent actuació de la Policia Nacional per confiscar els telèfons mòbils de dos periodistes de 'Diario de Mallorca' i Europa Press, a més de documentació i dos ordinadors de l'agència de notícies, és un atac contra el dret d'informació sense precedents a les Illes Balears des de la fi de la dictadura franquista. El més greu és que aquest atemptat no l'ha comès cap particular, sinó el sistema judicial, i ho fa en un moment en què, més que mai, se'n posa en dubte la independència. L'ARA Balears se solidaritza amb els companys i els mitjans afectats i, afegint-se a les mostres de repulsa generalitzada que es multipliquen en el sector periodístic, rebutja aquest atemptat contra el periodisme lliure que afecta tota la societat.

Actuacions com la que s'ha comès contra els dos periodistes no ajuden a reforçar la confiança de la ciutadania amb la justícia, la Fiscalia i la Policia Nacional. Aquesta mesura desorbitada s'ha pres per perseguir l'origen de la filtració d'un informe policial que estava protegit pel secret de sumari. Però de documents inclosos en peces sota secret se n'han filtrat molts més i no s'havia actuat mai així. Aquesta actuació excepcional –en un cas que investiga les activitats il·lícites del principal empresari de l'oci de Mallorca, Bartolomé Cursach, i els seus tentacles en tota mena d'institucions, incloent-hi la Policia Local de Palma– obre una pregunta inevitable: per què s'ha actuat així en aquest cas i no en cap altre? La manca, com a mínim per ara, d'una resposta sòlida posa en dubte, una vegada més, el sistema judicial.

Amb la requisa dels telèfons mòbils dels dos periodistes els policies, la Fiscalia i el jutjat poden tenir accés a totes les comunicacions que han mantingut els dos periodistes amb totes les seves fonts d'informació, no només les del cas Cursach. Això posa en perill el dret –i obligació– de tot periodista a protegir la identitat de les seves fonts, sense el qual l'activitat dels mitjans de comunicació perdria la major part de la seva força com a eina de control del poder.

Aquest atac no ho és només contra dos periodistes en concret, ni contra els dos mitjans, ni tan sols contra tots els periodistes. És un atac a tota la ciutadania, perquè el dret a rebre i donar informació lliure i veraç és de tots, i el posa en perill. És, a més, un precedent, que ens obligarà a tots els periodistes a prendre mesures de seguretat que fins ara semblaven cosa d'activistes revolucionaris, espies i filtradors de secrets de grans estats.