La defensa dels interessos de les Illes al Congrés, una tasca cabdal
Una de les tasques importants dels mitjans de comunicació és fiscalitzar la feina dels representants públics, i més encara quan manquen setmanes per a les eleccions generals. I aquesta legislatura al Congrés no ha estat cap excepció respecte d’altres pel que fa a l’espai polític que hi han ocupat les Balears.El reportatge que oferim aquesta setmana, i que s’ha elaborat a partir de la base de dades de la Cambra Baixa, aporta una xifra prou significativa: només una de cada deu iniciatives dels vuit diputats illencs s’ha centrat en l’Arxipèlag i els seus interessos. Aquest percentatge varia entre partits en funció de les iniciatives que ha presentat cadascun, però deixa palès el paper insuficient de les Balears en el si del poder legislatiu –també cal recordar la manca de representativitat de les Illes al Consell de Ministres pel que fa a l’executiu.
Un dels dèficits històrics que arrosseguen les Balears és la manca de diputats alCongrés que no depenguin d’un partit estatal. Aquesta legislatura, el PSOE, el PP, Podem iVox s’han repartit els vuit escons –dos per partit– i s’ha arribat a situacions tan paradoxals com que el PSIB votàs a favor de la limitació del lloguer a les Illes i el PSOE en contra, sota el pretext que aquest topall s’inclouria a la llei estatal, com si això fos excloent.
L’aposta per al 23 de juliol s’ha centrat en una coalició entre MÉS per Mallorca i Més per Menorca amb Sumar, la formació liderada per Yolanda Díaz, que haurà de garantir la independència dels diputats illencs, si les urnes ho permeten aquesta vegada. L’explicació a la manca de representant propi s’ha repetit en múltiples ocasions: el vot dual, l’insularisme, l’augment de la població i l’adscripció dels nouvinguts a formacions estatals i el petit nombre de diputats en joc són factors decisius que han fet que les Illes siguin l’única comunitat amb llengua pròpia que mai ha tingut un representant al Congrés que no sigui d’un partit sucursal de Madrid.
Malgrat que hi ha hagut nombrosos intents, els partits sobiranistes i regionalistes han acumulat fracassos, i això que bona part de la societat és conscient de la importància de comptar amb un representant que defensi els interessos de les Balears sense cap altre compromís que aquest territori ni cap altra obediència que els votants. Cal ser-ne ben conscients: una comunitat com la nostra, amb un pes demogràfic relatiu i un nombre limitat de diputats, a més de la gran aportació de riquesa que fa a l’Estat, té la batalla perduda en qüestions tan cabdals com la balança fiscal i la necessitat de mesures valentes en matèria d’habitatge.
