En defensa del Reglament de normalització lingüística de Palma

Hem de partir del fet que ara per ara la llengua catalana a Mallorca no està en risc –tampoc hi està la castellana–, però considerar que el conflicte lingüístic en aquesta terra està superat és un error, com també ho és pensar que a curt termini es pot excloure alguna de les llengües oficials. Ara bé, si volem garantir la continuïtat de la nostra llengua en el futur ens hi haurem de comprometre tots. L’Ajuntament de Palma suposa un àmbit de referència important en aquest sentit i per això hi tenim molt a fer.

Després de la dictadura franquista l’Ajuntament va ser una de les administracions públiques pioneres a l’hora de regular l’ús i la promoció de la llengua catalana, que és la pròpia de les Balears i, per tant, de Palma. El 1981 –abans, per tant, de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia– ja va aprovar un Programa de normalització lingüística i el 1987 fou el primer ens municipal de les Balears a disposar del seu Reglament de normalització lingüística, el qual estableix la llengua catalana com la pròpia de la institució en línia amb l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística, i d’acord amb l’oficialitat emparada per la Constitució.

La darrera gran mostra de voluntat municipal a favor de la llengua catalana es va produir el 2006, quan el ple de l’Ajuntament, presidit per la batlessa Catalina Cirer, va aprovar per unanimitat una declaració institucional que preveia actuacions que tenien com a objectius, entre d’altres, “consolidar la llengua catalana com a element cohesionador de la societat palmesana” i “potenciar la llengua catalana com a vehicle d’accés als coneixements científics, culturals i lingüístics i com a eina amb què la nostra societat fa les seves aportacions a la cultura universal”.

És evident que alguns han canviat de posició. Les dretes actuals ja no parlen de llengua pròpia ni de potenciar-la o de considerar-la com un element de cohesió, sinó del perjudici que suposa el Reglament, d’imposició i d’atemptat contra els drets lingüístics dels espanyols. I aquesta actitud no és d’ara: el 2011, mitjançant una instrucció dictada sense el procediment administratiu corresponent, el batle Mateu Isern va anul·lar part de les disposicions del Reglament. Ara el Partit Popular diu que vol anar més lluny i que derogarà el Reglament si aconsegueix governar a l’Ajuntament.

Com a bon exercici demagògic, aquesta declaració d’intencions deixa de banda el respecte a la legalitat, al funcionament de les institucions i a les seves competències. Els recoman als seus autors l’exercici de demanar-se per què es va aprovar aquest Reglament i quina normativa hi ha al darrere. Com en moltes altres qüestions, l’Ajuntament té l’obligació d’exercir la seva potestat reglamentària per concretar i aplicar la legislació en matèria de promoció lingüística.

Ja ha pensat el Partit Popular de Cort com derogarà el Reglament si té aquesta possibilitat? Per si no hi han reflexionat, els diré que d’entrada han de tenir en compte que l’art. 3 de la Constitució estableix que les llengües espanyoles diferents del castellà també són oficials als seus territoris. A continuació, per no passar l’arada davant el bou haurien d’aconseguir que el Parlament de les Illes Balears modificàs la Llei de normalització lingüística, ja que el seu article 4 estipula que els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana, i el seu article 9.3 indica que les corporacions locals n’han de regular l’ús dins l’àmbit de la seva competència d’acord amb els principis i les normes establertes per la dita llei.

D’altra banda, han de ser conscients que encara que aconseguissin derogar el Reglament, en la seva gestió municipal haurien de continuar complint, entre altra normativa, la Llei de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la qual preveu que l’atenció als ciutadans ha de ser en català, sense perjudici que si ho necessiten puguin ser atesos en castellà, o els articles del Decret sobre l’ús de les llengües oficials a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears aplicables als ajuntaments i que també hi preveuen un ús majoritari del català.

En conclusió, si partim de premisses falses només podrem arribar a conclusions errònies. El Reglament municipal no va en detriment dels drets ni de les llibertats de cap ciutadà, sinó, ben al contrari, pretén garantir-los i protegeix els drets estatutaris de conèixer i d’usar la llengua pròpia, el de no ser discriminat per raó de llengua i, per descomptat, el dret constitucional d’usar el castellà. Per això mateix deman col·laboració, seny i responsabilitat a l’oposició. Aprofitam l’oportunitat per fer feina plegats i fer de la nostra, la de tots, una llengua viva. I, com diu el poeta, “en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible”.

Llorenç Carrió és regidor d'Educació i Política Lingüística i Districte Nord