La defensa de Tortosa l’abril del 1938

De la crònica de guerra d’Ernest Hemingway (Illinois, 1899 - Idaho, 1961), datada tal dia com avui del 1938 i enviada a NANA, agència informativa que la va difondre dos dies després. Traducció pròpia del text transcrit per William B. Watson, investigador del MIT que el 1988 va publicar les dades de producció i de cadena de transmissió d’aquesta peça periodística des del manuscrit fins al despatx rebut als diaris.

Conduint amb cura entre caixes de dinamita col·locades per minar els petits ponts de pedra d’una carretera estreta, hem pujat aquesta tarda per la vall de l’Ebre. La ciutat de Tortosa havia estat presa segons un informe rebut des de França ahir a la nit. Nosaltres vam trobar aquesta població enrunada com sempre, tot i que restaven intactes els tres grans ponts i el trànsit era obert entre Barcelona i València. És una carretera fàcil de defensar, protegida a l’esquerra per penyals i a la dreta pel corrent llòbrec i turbulent d’un Ebre amb color de cafè. Un soldat ens va dir que part de la ciutat era en flames. No estava segur de quina part. "Una mica més amunt –va dir–, però no els hi passarà res si es mantenen sota els arbres, arrecerats a la riba esquerra". Per aquesta raó vam embolicar amb un drap el tap niquelat del radiador i vam girar enrere el far davanter per evitar reflexos i seguir endavant. Ens vam aturar per preguntar a un soldat que caminava a poc a poc cap al front on es trobava el quarter general. Llavors oírem foc d’artilleria i l’explosió de granades. Per sobre aquests sons orientadors que ens facilitaven localitzar el front, va sonar el brogit d’avions i l’esclat de bombes. Després de deixar el cotxe a l’ombra projectada per l’atalussada riba esquerra vam grimpar fins al cim del turó escarpat des d’on podíem atalaiar els avions. A sota nostre hi havia el riu i la població de Xerta en un meandre entre riu i carretera. Al fons els avions bombardejaven una carretera tallada entre muntanyes que semblaven emmotllades amb cartró gris per a algun decorat fantàstic. Fumeres negres de ràfegues antiaèries al seu entorn delataven que eren avions del govern. [...] Després, amb el soroll d’un martell que esmicolés el cel, van arribar més bombarders. Arraulits contra una paret de pedra en el cim d’un tossal i aprofitant la seva ombra, també vam albirar les puntes roges de les ales d’avions del govern. Quan el brogit minvava, s’incrementava el foc d’artilleria, i la represa del bombardeig ens va alertar d’un nou atac carretera amunt. Des del turó era avinent estudiar l’excel·lent posició defensiva que hi ha a l’oest de Xerta. Si es poden ocupar les carenes, es pot retenir Tortosa. [...] A les tres de la tarda he sabut això: que la carretera de Tortosa és defensable amb tenacitat i fermesa; que les forces de Franco que malden per seguir l’Ebre fins al mar han avançat cinc quilòmetres els tres darrers dies; que la moral de les tropes del govern que defensen Tortosa i la carretera de València a Barcelona és excel·lent; que no hi ha proves ni de pànic ni desànim, però que les tropes estan cansades. [...] Un oficial arribat de Lleida ens ha dit que les tropes del govern resisteixen fermes. [...] Això no ha acabat, però si alguna cosa hem après en aquesta guerra és que pot passar de tot i que els experts sempre s’equivoquen.