Les deficiències sistèmiques de l’estat de dret

L’advocat general de la Unió Europea ha donat la raó al jutge Llarena i conclou que Bèlgica no podia denegar l’extradició del conseller Lluís Puig sense demostrar “deficiències sistèmiques” de l’estat de dret a Espanya. Sense perjudici que Bèlgica i el seu poder judicial continuïn sent sobirans per decidir el que considerin oportú en relació a futures euroordres, la llista de deficiències sistèmiques i generalitzades de l’estat de dret espanyol és bastant llarga.

Podríem començar per les acusacions de terrorisme a Tamara Carrasco, que va quedar en llibertat sense càrrecs, o per la publicació de les fotografies i dades personals d’una trentena de jutges provinents de la base de la Policia, per la qual el Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de condemnar Espanya. Podríem continuar per l’acusació de rebel·lió del Suprem (on eren les armes i la violència?) i la condemna pel delicte de sedició (que Europa li ha dit a Espanya que en reformi el contingut al Codi Penal), i podríem acabar pels àudios on un jutge coneix la informació que s’han fabricat proves incriminatòries contra un polític i no ho denuncia.

El Consell General del Poder Judicial té el mandat caducat des de fa tres anys i mig, un senador del PP es va vantar de controlar una sala del Suprem per la porta del darrere i una ministra socialista es va preguntar en seu parlamentària, quan li demanaven explicacions per l’espionatge amb Pegasus, que què més ha de fer un estat de dret per defensar-se dels independentistes catalans. Doncs procurar no presentar deficiències sistèmiques.