El pitjor de l’obscena actuació de Miquel Deyà divendres passat a la Universitat de les Illes Balears, arrabassant a un grup d’estudiants una estelada i una pancarta pro referèndum, no és la cacicada en si mateixa, sinó el silenci covard dels seus superiors.
En una mostra més que els termes ‘llibertat d’expressió’ i UIB poden arribar a generar un ridícul oxímoron, el rector va mirar cap a un altre costat i es va convertir automàticament en còmplice.
Fa uns mesos referenciàvem en aquest mateix diari la reunió que aplegava partidaris de Llorenç Huguet en la cursa per revalidar el seu càrrec. Mitja dotzena dels presents, segons els enregistraments als quals vam accedir, menysprearen el paper de la premsa i acusaven els periodistes de mercenaris.
No rebatien amb arguments de pes ni una sola de les informacions publicades, però es permetien el luxe de donar lliçons als mitjans de comunicació i censuraven el tractament que s’havia donat al cas Minerval. Un aquelarre indigne d’una universitat, però tal vegada concorde amb la superioritat moral que exhibeixen els presents en la trobada.
Ara la censura ha estat més explícita i, per tant, encara menys ‘universitària’. Deyà és degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i ex-alt càrrec del Govern Bauzà. Només ho deim a tall d’informació complementària, i perquè us faceu una idea del nivell dels educadors superiors dels vostres fills i filles i dels gestors de les nostres polítiques públiques.
Però el fet més curiós de la setmana va tenir lloc en una altra institució pública. Durant la presentació de la Nit de l’Art, el representant dels galeristes va intentar fotre un parell de galtades als convocants de la manifestació d’ahir contra la massificació turística amb l’argument peregrí que la mobilització mirava d’aprofitar-se de les inèrcies de l’esdeveniment artístic.
Una vegada més, el pitjor no és l’autor material dels fets –no vindrà d’un doi més o menys–, sinó de la connivència dels seus acompanyants.
La invectiva del galerista va tenir lloc a la seu de la Conselleria de Turisme i en presència d’un grapat d’alts càrrecs del Govern i del Consell de Mallorca, alguns dels quals, per cert, no han fet res per la cultura, ni per l’art, en els darrers dos anys.
Hem de suposar que si van callar és perquè estaven d’acord que els convovants del 23-S són uns aprofitats que no tenen dret ni a manifestar-se, i menys si la seva acció col·lideix amb els interessos dels mercaders de l’art contemporani.
No és la primera vegada que el departament liderat per Biel Barceló utilitza recursos públics per atacar la societat civil, però sí la que s’ha perpetrat de manera més barroera, sense dissimul.
La FiraB!, que acaba avui i que ahir, durant la manifestació, estava en plena voràgine, també contribueix a dinamitzar la ciutat, i a moure i remoure la cultura, i cap dels seus responsables ha atacat la societat civil organitzada.
PD: Aquest dilluns s’obre la fossa comuna
de Montuïri.
#SaFeixinaSíQueTomba