Deixau-nos treballar
La portaveu de Vox en el Parlament, Manuela Cañadas, ha mentit públicament en dir que la seva nova assessora no havia exhibit una bandera franquista. Va dir que era la d’Elisabet la Catòlica i va exhortar la redactora de política d’aquest mitjà a corregir la seva “ignorància històrica”. “Vostès han d’informar-se’n abans”, va recriminar als periodistes, al mateix temps que eludia les preguntes sobre el fitxatge d’una senyora que havia publicat missatges com “Viva Franco y arriba España”, amb una foto del dictador. Ja se sap que Elisabet i Franco tanto monta, monta tanto.
El cas de Cañadas no és únic i cada vegada és més freqüent que a un periodista li assenyalin el que ha, o no, de preguntar, el que ha, o no, d’investigar i el que ha, o no, de saber. Ningú no pot impedir que els polítics no responguin una pregunta, però no tenen dret a alliçonar un informador sobre la pertinència d’aquesta.
El darrer cas del Parlament és només un exemple més del que comença a ser una constant no només entre polítics sinó entre els assessors de comunicació. Per sort, existeixen companys professionals que compleixen amb la seva feina: facilitar la informació pública requerida en virtut de la transparència exigible a les institucions. No obstant això, és freqüent topar-se amb el mur d’assessors que retarden les peticions o les ignoren directament. A aquesta banda de la feina, no ens podem fer càrrec de si un director general és de vacances o de si un funcionari acaba de treballar a les dues del migdia. En qualsevol cas, el funcionari tornarà l’endemà o no serà l’única persona dins d’una conselleria o una regidoria que guardi el pot de les essències de les dades.
Un responsable de comunicació –si no exerceix com a hooligan polític– ha de trobar els mecanismes per facilitar el treball dels companys, no per paralitzar-lo. El cas de l’Ajuntament de Palma és sagnant. Mentre rebem notes de premsa de reunions estèrils sense interès informatiu (encara que la institució té tot el dret a comunicar-les), et deixen esperant durant dies sense resposta. Com si tenir-la de, per exemple, la Policia Local fos igual de complex que rebre-la del Pentàgon. No sé si pretenen evitar dades incòmodes o és pura incompetència, però sí que sé que oferim als nostres lectors pitjors informacions perquè els que cobren uns doblers públics no compleixen amb la feina per la qual els reben.