I a tu quan et deixen anar?
Ho fan algunes iaies, quan parlen amb els nets i de vegades amb altres joves de la família, sense cap intenció irònica. Quan assisteixo al fenomen en moro de riure. La iaia ha d’anar a buscar la neta, posem per cas, a extraescolars. I li pregunta: “A quina hora et deixen anar?” No és una qüestió pròpia del català, perquè la meva sogra, andalusa, tot sovint li pregunta a la neta: “¿A qué hora te sueltan?” Fan servir el mateix recurs quan els pregunten (hi tenen molt d’interès) pel que han dinat a l’escola. “Què us han posat?” En castellà encara és més graciós: “¿Qué os han echado de comer?” Per parlar del transport, el mateix: “Pregunta als teus pares quan et portaran a casa meva”.
La figura literària és molt divertida. Consisteix en fer servir verbs propis de la cura dels animals per referir-se als humans. No dirien “què us han posat” si estiguessin parlant d’un restaurant, però sí d’un menjador escolar o d’una festa amb altres nens. De la mateixa manera, pregunten “quan et deixen anar?” si es tracta de l’escola, o d’una feina amb horari, però no d’una activitat de lleure. I pregunten “quan et porten?” si el transport no depèn de tu i tu ets el transportat. S’associa, en realitat, la vida dels nens amb la dels animals de granja. Se’ls posa el menjar a tots junts, se’ls transporta a tots junts i, sobretot, se’ls deixa anar. Es deixa anar el gos, es deixen anar les gallines o les oques, i ells, el gos, les gallines o les oques, són agents passius. La prova d’això és que si parlem de la presó també direm que “han deixat anar” tal presoner. La forma verbal és molt bonica i èpica: deixar anar.
Però el més graciós de tot això és que les mateixes iaies que pregunten si t’han “posat” el menjar, quan “et porten” o quan “et deixen anar”, considerant-te, sense voler, graciosament, animal, són les que quan parlen amb el gos li diuen: “Què t’ha dit la mama? La mama t’ha dit que no bordis!” La vida és divertidíssima.
