Dels balcons als carrers

Professor de la UIBComença la desescalada del confinament. Veurem si som capaços de controlar les nostres ànsies de llibertat, de sortir al carrer, d'estar amb els amics i de totes aquestes coses tan humanes a les quals hem hagut de renunciar perquè, en termes foucaultians, tots hem esdevingut màquines de matar, i l'Estat ha hagut de limitar aquesta capacitat de la qual tenia el monopoli. De moment, les mesures per a la desescalada han generat menys consens que les anteriors pròrrogues de l'estat d'alarma, en part perquè les dretes han de continuar en campanya electoral permanent i en part perquè el centralisme que vessen algunes mesures no s'aguanta, per molts que alguns amics de Madrid plantegin com a coartada que el govern de la Comunitat de Madrid presidit per Díaz Ayuso és un perill públic, que hi estic d'acord. Però ni el nostre ni el d'altres no ho són, i, a més, són les comunitats les constitucionalment competents per gestionar una desescalada pensada per fases i en funció de factors que es controlen i gestionen més fàcilment des de la proximitat.

També estaria bé que l'executiu del PSOE i UP desescalàs en el seu parany de voler acomodar les 'tridretes'. L'acord amb Arrimadas a costa de perdre el suport d'ERC no és bo, perquè mostra la debilitat del govern de Sánchez, que hauria d'aprendre a pactar com ha de fer qualsevol que governa sense majoria suficient, i prioritàriament, a pactar amb qui ha permès la seva investidura, a diferència d'unes dretes profundament deslleials en el terreny institucional, amb Casado imitant el colpista Guaidó als actes oficials a Madrid com si fos ell el president. I és que les dretes, tot imitant l'estratègia de Trump i l'alt-right, han passat ja a la fase de deslegitimar qualsevol restricció en nom de la llibertat i l'economia, començant per la irresponsabilitat de voler fer passar Madrid a la fase 1, de la mà del rècord estatal de morts i contagis... Encara que el ministre Illa decideixi per criteris objectius i de salut pública que a partir de dilluns la capital ha de continuar uns dies més a la fase 0, la rebel·lió ja està sembrada de la mà de Casado i Abascal.

Per això, també, pactar amb Ciudadanos afebleix encara més les posicions d'UP a l'executiu, sobretot si aquests li agafen el gust a fer de crossa. Governs conservadors o de centredreta com el de França han aprovat mesures més socialdemòcrates en termes socials i econòmics que l'executiu espanyol. Fins i tot amb una mesura com l'ingrés mínim vital, que és positiva i es basa en la renda social garantida implantada abans a Balears, s'ha de dir que tot un govern estatal podria fer molt més del que fa una comunitat infrafinançada. Per no parlar de la barbaritat que les grans empreses amb seu a paradisos fiscals, a diferència de França, Dinamarca o Polònia, rebin ajudes públiques, i que les mateixes empreses, que no ho han de menester per res, ja s'estiguin embutxacant de la mà de les infalibles entitats financeres el gruix dels fons ICO.

Amb aquestes polítiques i, sobretot, amb les que hauran de venir pel que fa al rescat de les persones, si el govern de l'Estat no és clar i contundent, el terreny a l'extrema dreta i el seu populisme de fake news i patriotisme 'unga-unga' estarà més que adobat. També he sentit dir que el govern ha d'anar alerta i "no fer por", i que just per això no pot aprovar allò que li agradaria aprovar, encara que tengui els suports parlamentaris per fer-ho (i òbviament, aquests no són els de Ciudadanos). I què voleu que us digui: no hi ha pitjor reacció davant la por que l'immobilisme. Que no ens passi com amb el torturador Billy, que mori al llit justament quan estava en procés de descondecoració.

Finalment, tot i que la vida ha passat a ser la prioritat a tots els nivells –afortunadament!–, això no vol dir que la tensió territorial s'hagi acabat; només s'ha aparcat temporalment, tot i el centralisme del comandament únic. Però hi és i continuarà, i en el cas de les Illes em tem que serà més forta que mai. Primer, perquè les prioritats del ministre Ábalos a l'hora d'abordar la reobertura de ports i aeroports i altres mesures estratègiques no semblen ser les mateixes que les del govern autonòmic; segon, perquè les dades econòmiques fan evident que som la comunitat més durament colpejada pel coronavirus en termes econòmics i socials, i això requerirà un canvi (històric) de primer ordre en les relacions amb l'Estat si es vol evitar un desastre: que ens tenguin en compte; tercer, perquè només ens en podrem sortir si l'Estat és capaç de compensar amb una forta inversió pública el dèficit de finançament que tan bé ha anat a les arques del Ministeri d'Hisenda mentre la màquina de fer doblers que hem estat les Illes anava bé. Així que ja sabeu el que toca: desescalar, sí. Però no oblidem anar dels balcons als carrers.