Què en fem dels mals resultats?

El progrés lent però constant en educació arreu del món durant les darreres dècades es va frenar en sec el 2020. Per protegir vides i frenar la propagació del coronavirus, l’educació de milions d’infants es va estroncar. Els organismes internacionals van alertar els governs de la urgència de posar-hi remei, començant per valorar la pèrdua d'aprenentatge i els grups més afectats. Si ho comparem amb Anglaterra, Bèlgica, Holanda o Itàlia, Espanya ha estat una excepció pel que fa a les avaluacions diagnòstiques i les mesures de compensació. A Catalunya, el Consell Superior d’Avaluació (CSAE) va fer el maig del 2021 un informe sobre els efectes del confinament en l’alumnat de 4t d’ESO, amb conclusions flagrants sobre desigualtats educatives. L’alumnat amb més dificultats presentava més sovint nivells d’angoixa, estrès o ansietat fruit dels sis mesos sense escolarització presencial. Les proves de competències bàsiques del curs passat ja apuntaven a baixades de nivell i es feia una crida a una necessària reflexió sobre l’equitat. Teníem poques dades però totes apuntaven a la pèrdua d’aprenentatge i l’equitat. Què es va fer després?

Ara han tornat a ser notícia els resultats de les proves de competències bàsiques de sisè i quart d’ESO del 2022. Mostren un nou retrocés: no veiem la llum després de la pandèmia. Com a resposta –i com si fos una sorpresa– el primer que es fa és escandalitzar-se i buscar un cap de turc: una nova ocasió per instrumentalitzar l’educació i fer-ne un ús partidista. Quina és la cultura avaluadora del nostre país? Carregar contra el departament o directament contra el conseller i de retruc contra el professorat. ¿Algú es pregunta què s’ha fet fins ara? Si els resultats de les proves haguessin millorat, ¿no seria un miracle sospitós?

Educació anuncia un pla per intentar revertir els resultats. Les mesures se centraran en el català, l’anglès i les matemàtiques i consistiran en gran part en posar a disposició dels docents nous cursos formatius. ¿Ens podem creure que el mateix professor de mates de fa dos anys ha fet baixar deu punts el resultat de l’alumnat? ¿Que no sabem que les matemàtiques depenen molt de la comprensió lectora? Hi afegim més formacions... i què en fem de l’angoixa, l’estrès, les dificultats i la tensió viscuda per docents i alumnes? ¿Com s’interpreten les diferències entre centres segons la titularitat? Més encara: ¿qui avalua les necessitats o les competències dels docents? El cafè per a tothom en forma de cursos i hores de formació per als docents no funciona. Donin suport, temps i recursos perquè cada centre i equip directiu decideixi les estratègies per millorar. Se’n diu promoure –al costat de l’avaluació– el lideratge i l’autonomia dels centres. L’autonomia existeix quan els centres elaboren a partir d’evidències la seva estratègia de formació i millora, tal com fa anys que es fa als països que són referents en educació. Benvinguda sigui sempre l’avaluació, per tal de generar una resposta valenta. Revisem, doncs, el model de governança: acostem les decisions als centres i a la singularitat de cada territori. Ja hem perdut massa temps. Si us plau, evitem l’ús partidista dels problemes de l’escola. Donem la confiança i el reconeixement que tant necessiten els docents i el conjunt de la comunitat educativa. Siguem seriosos.