Demanar que no ens tinguin por
A la llista de missatges oficials de Catalunya a Espanya, el “no li tinguin por a Catalunya” del president Illa d’ahir a Madrid ocupa un lloc ben paradoxal.
Si a aquestes altures hi ha algun espanyol que li tingui por a Catalunya només pot ser algú que s’hagi empassat el missatge de la majoria de teles i ràdios radicades a Madrid consistent a fer creure que aquí deixem sense postres la canalla que parla en castellà al pati de l’escola. Quan la catalanofòbia serveix per guanyar audiències i vots, francament, de por no se’n veu gaire, per no dir gens. Als promotors del boicot al cava no se’ls veia gaire espantats, diguéssim. Quan el ministre responsable de Renfe esbronca els diputats catalans que li demanen explicacions, de por no en té. Més aviat t’està dient qui mana.
Tampoc deuen tenir cap por les empreses espanyoles que aspiren a vendre'ns els seus productes. A Catalunya hi ha milions de consumidors i un poder adquisitiu superior a la mitjana espanyola.
El missatge presidencial tenia, esclar, una altra intenció, la de solemnitzar que ha començat una nova etapa de seguretat jurídica a Catalunya, sota direcció socialista, i que cap empresa no haurà de portar la seu social fora del nostre país.
Ha estat una ocasió perduda per preguntar per què Madrid no va escoltar el president Montilla advertint de la desafecció, ni l'aleshores alcalde Maragall quan, acabat d’aterrar de Lausana, va dir que “el que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya [missatge a Pujol] i el que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya [missatge a Felipe]". I encara som aquí, demanant que no ens tinguin por.
