La democratització de la banca privada
Per descomptat, els mercats financers han estat els principals protagonistes dels principals canvis del món empresarial. Primer van portar la globalització definitiva al món. Després de molts intents, truncats per les guerres mundials, el comerç internacional és més que internacional. És global. Però havien de globalitzar-se les divises. Només quan es van globalitzar les finances, ho van fer els béns i serveis: l'economia real.
Dins dels països desenvolupats, els fons d'inversió privats, fons de capital de risc o private equity, estan sent un altre dels agents que estan modificant el teixit empresarial. Si bé van començar adquirint participacions només en grans empreses, més endavant, a través sobretot de les start-ups tecnològiques, van sorgir fons disposats a invertir quantitats molt més petites en microempreses i emprenedors que podien tenir una probabilitat elevada de créixer exponencialment. En l'última dècada, els fons capital de risc, entrenats gràcies a aquestes operacions, van decidir endinsar-se també en la petita i mitjana empresa. Són capaços d'adquirir companyies de deu o vint treballadors mentre siguin rendibles i susceptibles d'aglutinar-se amb altres adquisicions. La lògica financera porta al fet que, com més gran, major és el multiplicador per a una venda. I d'aquesta manera estan en alguns sectors fomentant la concentració empresarial.
Cada vegada fan falta més diners, així que la normativa va canviar i ara petits estalviadors, a partir de deu mil euros, poden invertir en fons que estaven reservats a les grans fortunes. En el sector immobiliari és fins i tot més bèstia. A partir de 50 euros, segons la plataforma, es pot invertir en promocions immobiliàries per a les quals, temps enrere, es captava només un o dos inversors o fons d'inversió. D'aquesta manera, gent que disposa d'alguns estalvis pot prendre majors riscos o diversificar, si ho desitja. La gran pregunta és si el gran públic està prou informat sobre el fet que aquestes inversions poden durar entre cinc i dotze anys, que no tenen liquiditat –i que si en tenen és amb penalitzacions enormes– i que el risc de perdre-ho tot és elevat. En inversions no hi ha secrets: a major possible guany, major risc.
Potser és per això que la banca tradicional encara no ha entrat a fons en aquest públic. Només alguna entitat, i tímidament. No volen problemes amb els seus clients de llibreta, pensió i compta nòmina. Així que el vehicle serà la tecnologia, les apps i les plataformes. Les finances es democratitzen.
