Les dents de l'abstenció

Les enquestes preveuen una alta abstenció a les Balears a les eleccions de dia 28 de maig, amb percentatges que arriben a prop del 50%. Evidentment aquesta és una mala notícia per a tothom, perquè el primer que indica l'abstenció forta és una democràcia feble. Però després és encara pitjor notícia per als partits polítics, en general, i per als partits que estan actualment al govern, en particular. L'abstenció afebleix i fa trontollar les previsions que manegen cadascuna de les formacions, però mossega especialment aquell que ja és al poder i afavoreix qui aspira a arribar-hi, si és que afavoreix algú. A aquesta espècie de principi general hi podem afegir, com a observació particular, que això acostuma a passar més quan governa l'esquerra, perquè el seu electorat és bastant més procliu a la desmobilització que el de la dreta. 

A les Balears, la previsió d'una abstenció alta s'ha de lligar necessàriament a la demoscòpia. En aquestes illes, a les eleccions autonòmiques hi sol votar poc més de la meitat de la població que és cridada a fer-ho, uns deu punts per davall de la mitjana a l'estat espanyol. Això s'explica, en bona mesura –d'acord amb paraules del politòleg Guillermo Bezzina, del grup Passes Perdudes, en una crònica recent de Caterina Karmany, a TV3–, pel desarrelament d'una bona part de la població illenca: molta gent que viu a les Balears és de fora i se sent poc o gens implicada en la vida pública d'aquí (encara que, no cal dir-ho, els afecti). A la vegada, la desimplicació i el desarrelament són conseqüències directes del model econòmic basat en el turisme (o més ben dit: exclusivament dependent del turisme). Un segon factor igualment decisiu és la baixa formació de gran part de la població, una altra circumstància que té l'origen en el model turístic.

Tenim, doncs, un cercle viciós perfectament traçat, o un peix que es mossega viciosament la coa. Una part important de la població abandona els estudis perquè pensen dedicar-se a feines relacionades amb el turisme (i saben que, per a això, no els cal estudiar: quan es parla d'hostaleria i personal qualificat, seria necessari aclarir a què es refereixen exactament). Al mateix temps, arriba dels indrets més diversos una altra part de la població atreta per la possibilitat de viure o malviure del turisme, i que també entenen a la primera que no els cal cap tipus de formació per fer això (ni tan sols aprendre la llengua de les Balears; com a màxim el castellà, i sovint tampoc això). Es forma, així, un país de cambrers que tampoc té la idea d'haver esdevingut ciutadà d'enlloc, d'haver entrat a formar part d'una comunitat, amb els seus problemes i necessitats. Entenen que formen part, si de cas, de la gran festa del turisme de masses, i que l'única cosa realment necessària és que la festa no s'aturi ni s'acabi. La baixa formació, per altra banda, no ajuda precisament a entendre una realitat tan complexa com la de Mallorca, o la de les Balears, i per això empeny més aviat cap a l'abstenció. 

Així, la discussió per qui és més furiosament favorable al turisme serà central a la campanya. Per als resultats concrets de la nit electoral, serà fonamental que l'electorat d'esquerres no quedi a casa, adduint desenganys, cansaments, escepticismes o exigències. Ja sabem que sou tots molt lúcids, però si no anau a votar i acaba governant un 'combo' de dreta extrema i extrema dreta, el que també heu de saber és que la culpa serà tota vostra. No dels governants ni dels partits, sinó vostra, abstencionistes d'esquerres.