El desafiament de trencar el cercle viciós de l'economia balear

Les Illes depenen més que mai de l’exterior per accedir a tota classe de mercaderies, mentre es continuen polvoritzant rècords d’arribada de turistes i de pressió humana. L’any 2022 es varen haver d’importar 15,5 milions de tonelades de mercaderies i productes, una xifra que, segons explicam aquesta setmana, iguala els registres de 2019. I això que semblava que aquell any no es tornaria a repetir –els ensenyaments de la pandèmia ja han passat a la història, sembla.

Necessitam tota classe de productes, encara que crida l’atenció que, quatre anys després que el Govern posàs en marxa la Direcció General de Sobirania Alimentària, la quantitat de fruites i hortalisses locals que es distribueixen a Mercapalma hagi minvat: si el 2007 suposava el 50% del total, l’any passat només en va ser el 25%.

La importació de mercaderies també té un cost molt important pel que fa a la contaminació. Però no sembla que la manca de diversificació pugui tenir un final senzill ni ràpid després de dècades i dècades d’especialització turística. Per això, s’han de valorar i tenir sempre presents les iniciatives que contribueixen als esforços per trencar aquest cercle viciós i aposten per produir al nostre territori. Cal recordar en aquest punt que la indústria només representa el 6,4% de l’economia de les Illes i que dedicar-s’hi implica un exercici de resiliència i de voluntat per aportar valor a la societat. D’altra banda, i malgrat les dificultats, cada vegada més joves aposten pel futur de l’agricultura i la ramaderia –els darrers cinc anys s’hi han incorporat 725 pagesos de nova generació­.

Ara bé, aquesta només és una cara de la moneda. També és necessari que exercim amb cura un dels pocs poders vertaderament efectius que tenim com a ciutadans: el consum. Perquè els esforços per assolir una quota més gran d’independència no serviran de res si després no hi ha sortida comercial per als productes que s’han fet a les Balears. Com a societat, hem de fer una tasca important de conscienciació que es traduexi en accions efectives.

Per descomptat, les institucions també hi han de jugar un paper important. Més enllà de les campanyes de promoció del producte local, els teixits agrari i industrial necessiten una aposta decidida, que passi de les paraules a l’acció. Això no vol dir que les campanyes no siguin necessàries, però no són suficients. Davant la ferotge competència exterior, calen facilitats i ajudes, perquè cada euro que s’aporta al producte local, primari o elaborat, és una inversió de futur.