Si desapareixen el 40% dels insectes, tindrem un greu problema

Els insectes en general no generen simpaties. Més aviat resulten molestos i pot semblar que el fet que en desapareguin gairebé la meitat no hauria de resultar tan catastròfic com alerten els científics. Pensar això no té fonament, perquè l’anunciada “apocalipsi dels insectes” de què parlava el New York Times en el polèmic article que reproduïm pot provocar el col·lapse d’altres ecosistemes i afectar la nostra supervivència. Fins ara s’havia parlat molt de la desaparició de les abelles. Era només el símptoma d’un problema molt més greu.

Els primers a llançar l’alerta foren entomòlegs alemanys que veieren com la biomassa d’insectes que recollien el 2017 en un parc natural era un 80% inferior a la del 1989. La disminució era brutal i per això ho van comparar amb altres parcs per confirmar que no era excepcional. Els últims estudis són concloents i al febrer dos investigadors d’universitats australianes asseguraren que en les pròximes dècades poden desaparèixer el 40% de les espècies mundials d’insectes.

Les causes d’aquesta extinció són diverses, però la principal és el tipus d’agricultura i ramaderia intensiva i industrial, que elimina la diversitat de plantes i, per tant, d’insectes i altra fauna relacionada, i que es combina amb l’ús extensiu de plaguicides. Urbanització desmesurada, que trenca els passadissos ecològics, contaminació, canvi climàtic i malalties són altres factors a tenir en compte. Gairebé tots tenen un origen humà. Som nosaltres els que hem de canviar la manera de funcionar, de produir aliments, de consumir-los, de viure i d’organitzar com vivim. Cal un canvi de mentalitat i molta pedagogia i conscienciació per revertir aquesta pèrdua alarmant de biodiversitat a què estam abocats. Destruïm el planeta de tantes maneres diferents que potser la incògnita és quina serà la que acabarà aconseguint-ho abans.

Som a temps d’evitar-ho. Cal que la defensa de la biodiversitat sigui un tema prioritari i estratègic de les polítiques públiques. Calen inversió i plans concrets i ràpids d’intervenció. Són polítiques globals, però comencen a casa nostra. Balears no ha de quedar enrere en aquesta lluita per preservar la biodiversitat, que és l’eix a partir del qual s’hauria d’articular un canvi de model econòmic i ecològic que ens asseguri la supervivència.