Desastres naturals i humans
Mentre escric aquest article ja són cent cinquanta-cinc les persones que han perdut la vida per mor de la riuada al País Valencià. Cent cinquanta-cinc històries, projectes, vivències, anhels, persones de diferents edats i gèneres que aquesta setmana hauran deixat de ser. I, mentre tothom es preocupa pel que certament ha de ser prioritat (cercar els desapareguts, tornar la calma als carrers, aportar els doblers que facin falta perquè tot torni a la normalitat), pens també en la desgràcia que suposa la fatal conjunció dels desastres naturals i la incompetència humana.
Els factors naturals són evidents: tots coneixem històries de torrentades, inundacions o altres desastres que han assotat zones més o menys properes. Pens en la torrentada de Llevant de l’any 1989, que Guillem d’Efak va recrear a Tampoc el foc (1995): “Molts deien –No serà res, / el cel és un sòtil fort”, repeteix, en un vers que escarrufa. I pens, també, en la torrentada que va negar Sant Llorenç des Cardassar l’any 2018, que Marta Barceló va dur al teatre amb la seva magistral Zona inundable (2022), en què reflexionava sobre la crisi climàtica i la responsabilitat dels polítics de protegir la ciutadania davant el canvi climàtic que ens hem donat entre tots.
En efecte, idò, els factors naturals són només una part de la desgràcia, i massa vegades oblidam que la natura i la manera amb què ens hi relacionam també és una manera clara i meridiana de fer política. I aquí és on comencen les responsabilitats del govern Mazón.
El primer que crida l’atenció és el que el seu mateix equip ha decidit eliminar de les xarxes socials: la seva compareixença, el primer dia de pluja al migdia, on calmava els ànims dels valencians i els convidava a fer vida normal. Un altre gest més que qüestionable és la decisió de l’executiu valencià de no confinar la població fins que ja feia dues hores bones que l’aigua vessava Túria avall. Hi ha qui diu que per no contrariar els empresaris, i hi ha qui ho llegeix com una manera de dur al límit el mantra de la ‘llibertat’ mal entesa que fa anys que personatges com Isabel Díaz Ayuso juguen a pervertir. Com han de confinar la gent dins ca seva, els del partit de la llibertat, els dels bars i les terrasses oberts i plens a rompre durant la covid? Finalment, l’altre fet que parla amb eloqüència és l’eliminació, ara farà un any, de la Unitat Valenciana d’Emergències, culpable, segons Mazón, de ser un “organisme de Ximo Puig”. El seu principal objectiu era coordinar les forces d’emergències i seguretat en un cas com aquest.
Els fets són el que són, també les conseqüències. Quan hagin passat els dies i la situació s’hagi encaminat, convendrà depurar responsabilitats. I em costa molt imaginar una Generalitat Valenciana presidida un dia més per un incompetent i un irresponsable com ha demostrat ser Carlos Mazón.
Mentrestant, a les Balears, es pot tornar a edificar en zones inundables gràcies al Decret de Simplificació que el Govern de Marga Prohens va aprovar el mes de gener.
