El candidat a batlle de Librilla, Múrcia, pel PP, ha estat expulsat per intentar comprar el vot d’un veïnat seu. La broma massa fàcil seria dir que els vots no s’han de comprar d’un en un, sinó a l’engròs. Però les campanyes electorals, encara que, com ja s’ha certificat judicialment, puguin ser finançades per mitjans tèrbols, no s’han de considerar compra de vots, ja que en rigor haurien de ser un conjunt d’estratagemes per fer arribar les idees i els missatges dels partits als electors. Ja estam que les idees només sobreviuen en una minoria de formacions polítiques, una i mitja d’àmbit estatal i algunes d’implantació regional.
El que hem vist aquests dies és com tota una sèrie de líders es degradaven públicament, es dessagnaven moralment en unes performances infames, d’indecència humanament inabastable. S’ha de ser molt d’una cosa i molt poc d’una altra per ocupar tribunes amb funció escatològica, per llançar, a forma de missatge, tanta immundícia. No es consoli la lectora pensant que avui aquests odiosos personatges es premiaran ells mateixos amb el silenci. Des del poder o des de l’oposició, continuaran essent tan tòxics, tan sinistres, tan sòrdids com s’han mostrat en campanya. I no crec que sigui inadequat fer observar al lector que persones que s’han especialitzar a crear caos, inquietud, por i desordre, constitueixen un factor absolutament negatiu per a la qualitat de vida.
El comunicat del PP que dona compte de l’expulsió de Francisco Alcón, l’aspirant a batlle de Librilla, conté una declaració de principis que no haurà de sorprendre ningú: s’hi rebutja “de manera rotunda aquests comportaments inadmissibles i reprovables. I, per tant, persones que entenen d’aquesta manera l’activitat política no poden formar part d’una candidatura electoral ni representar les nostres sigles”.
No dubteu que les coses són així: persones de comportaments tan immorals no poden representar les sigles del partit. No seria massa arriscat, idò, inferir que el problema del partit es localitza als sistemes, tan poc rigorosos, d’admissió de militants. Però, si aquest sistema funciona bé, el mal s’hauria de cercar a l’interior del partit, on es possibilita que un militant honest es converteixi en qualsevol dels personatges que han tengut i mantengut comportaments deshonestos.