Descobrir La Monumental de Muro
Tan a prop i tan enfora. Pegam un bot al nucli urbà de Muro, redol oblidat pels circuits turístics convencionals. Malauradament, n'hi ha d’altres, de 'racons' de Mallorca, que no reben l'atenció que mereixen. La redescoberta d'aquests indrets és possible gràcies a persones apassionades, que ens mostren el patrimoni que sol passar desapercebut. Recentment, vaig tenir l'oportunitat d'unir-me a una passejada guiada, conduïda per veïns que troben un plaer immens de compartir la riquesa de Muro.
Muro gaudeix d’un conjunt historicoartístic notable, preservant el seu centre històric en harmonia amb l'entorn paisatgístic de sa Riba, àrea protegida. Aquesta fusió entre el paisatge urbà i la natura s'uneix en una simbiosi visual. Del patrimoni protegit, destaca la plaça de toros La Monumental, que recentment va ser el punt principal d'una visita guiada organitzada per l'activista sociocultural murer Joan Petro Carrió. El nostre guia, l'arxiver municipal Sebastià Riutort Taberner, ens il·lustrà profusament demostrant tenir un coneixement enciclopèdic de l'edifici.
La plaça, amb el màxim grau de protecció i de titularitat pública, disposa d’autorització per celebrar-hi espectacles taurins i altres esdeveniments, té capacitat per a uns 5.000 espectadors. En l'actualitat, però, mostra signes d'abandonament i decadència. Aquesta estructura singular pren forma d'un amfiteatre circular tancat i la característica més destacada és que va ser construïda dins una pedrera de marès. És una de les poques places de toros excavades en tot el món, peculiaritat que li atorga una singularitat especial.
La majoria de les grades estan retallades de blocs de pedra, els cantons dels quals eren explotats i col·locats a indrets d'altres pobles. Construïda aprofitant un desnivell del terreny, l'únic accés per a vehicles és per un túnel inferior. Visitar les dependències habituals, com ara els corrals, pallisses o la capella, és una experiència curiosa, sempre acompanyades de la presència de pedra tallada, sovint amb detalls esculpits en forma d'espina de peix o elements de ferro forjat. Val a dir que la valoració d'aquesta construcció del principi del segle passat, buidada més que construïda per trencadors de marès professionals a cops d'escoda, no depèn necessàriament de l'afició per la tauromàquia.
El safareig dels veïnats situa els orígens de la plaça a un dinar de matances de principi del segle passat, en què Jaume Serra Rafaloto, tot un personatge –com indica en Sebastià– manifestà que, pels seus 'dallons', construiria una plaça de toros. La plaça va ser inaugurada l'agost de 1922 i, després de passar per diverses mans, va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 2010. Entre les nombroses anècdotes, en destaquen dues que varen succeir en moments clau. La primera va tenir lloc el mateix dia de la inauguració, quan el torero va ser incapaç de matar el bou i els veïns varen haver d'acabar la feina. La segona, més memorable, es va produir el 1960, durant una corrida a benefici de les monges de sa Pobla, també durant el mes d'agost. Un bou va ferir dos toreros, i el darrer es va aturar i no s’atreví a matar-lo. L'incident va causar un gran escàndol, i la Guàrdia Civil l'hagué de desallotjar La Monumental. Encara ara aquest incident es recorda amb certa controvèrsia. Aquesta història va captar l'atenció del reconegut fotògraf Francesc Català Roca, el qual va immortalitzar l’episodi en un extens reportatge gràfic publicat a la revista estatal, La Gaceta Ilustrada. L'article, titulat La tragicorrida de Muro, inclou una magnífica foto d'un dels toreros ferits.
No cal que en matin cap ni un, d'animal al ruedo, però és una llàstima que aquest monument no sigui aprofitat regularment i adaptat per a diverses funcions. Trescar pels passadissos dels soterranis, observant raconets i detalls secrets a les fosques, just amb la llum de les llanternes dels mòbils és una experiència poc enriquidora. Considerant el potencial d'aquest espai exterior, podria convertir-se en un lloc multidisciplinari. Cal reconèixer el valor cultural d'aquest lloc i considerar una interpretació museística que permeti apreciar-lo plenament. Restaurar l'arquitectura també seria beneficiós, com substituir els esglaons de formigó de les grades per peces de marès que s'ajustin en color i textura a les originals. Mantenir la bellesa natural de la pedra és respectar-la i apreciar-la, una tasca que val la pena realitzar.