Desconnexions i desacoblaments
Economia. La pandèmia del covid-19 va fer 573 milionaris nous. Ho diu l’últim informe d’Oxfam: amb l’encariment de preus dels productes més essencials, les grans fortunes del sector alimentari i energètic van anar incrementant el seu capital al ritme de mil milions de dòlars cada dos dies. La xifra s’ha fet pública precisament quan alguns d’aquests milionaris tornen presencialment al fòrum de Davos, enmig d’una confluència de crisis –geopolítica, econòmica i alimentària–; entre noves disrupcions del comerç mundial per la guerra a Ucraïna i l’encariment de preus de l’energia i els aliments més bàsics.
Connexions d’alt nivell entre aquells que viuen desconnectats de la realitat global. Milionaris autoanomenats “patriòtics”, que reclamen pagar impostos a cop de hashtag, exigien diumenge als líders mundials una fiscalitat més justa per rebaixar desigualtats. El món al revés. En aquest ordre de responsabilitats externalitzades que Occident s’entesta a construir, fer recaure ara la culpa de tanta disparitat en mans d’uns governs cada cop més febles i impotents davant el poder econòmic em sembla, com a mínim, un exercici de cinisme.
Política. L’any 2016, l’economista Branko Milanovic ja denunciava el poder dels milionaris sobre la política, a través de donacions astronòmiques a canvi de favors. En aquell moment, en el seu llibre sobre el futur del capitalisme com a sistema que domina el món, Milanovic ja explicava com, en les presidencials del 2016 que van portar Donald Trump fins a la Casa Blanca, el 0,01% més ric dels Estats Units va contribuir amb el 40% de les donacions de campanya. Res ha canviat.
L’exsecretari de Treball dels Estats Units en l’època Clinton, Robert Reich, denunciava, aquest cap de setmana en la seva columna a The Guardian, aquestes connexions entre la política i el poder econòmic d’algunes grans fortunes nord-americanes amb una contundent agenda antidemocràtica. Reich assenyalava el magnat tecnològic Peter Thiel, cofundador juntament amb Elon Musk de PayPal i un dels inversors més influents tant a Silicon Valley com a Washington. Thiel és el superheroi dels sectors ultraconservadors nord-americans, donant generós de candidats republicans que defensen la teoria del robatori electoral del 2020, un provocador que ha arribat a la conclusió que llibertat i democràcia són incompatibles.
Ordre. El mes de març passat, el director general de l'empresa de gestió d'actius més gran del món, Larry Fink, fundador de BlackRock, va proclamar la fi de la globalització. En una carta de la companyia als seus accionistes, Fink assegurava que la guerra a Ucraïna s’havia convertit en el cop definitiu a les últimes tres dècades de globalització. El desacoblament entre les economies més grans del món –especialment entre els EUA i la Xina– va començar fa més d’una dècada, amb la caiguda de Lehman Brothers. Però el calfred global provocat per la vulnerabilitat de la pandèmia i ara la invasió russa d’Ucraïna n’han accelerat el pas.
Els mercats emergents de l'Amèrica Llatina, l'Àfrica o l'Àsia, per exemple, estan construint xarxes regionals de producció de béns crucials. La Unió Europea ha començat a rebaixar la seva dependència energètica de Rússia. El món es reorienta. Les cadenes de producció, també. Però, qui es desconnecta de qui? Moscou necessita, més que mai, el suport financer i polític de Pequín. Bona part del continent africà està dividit entre el relat rus i l’occidental sobre la guerra a Ucraïna. Les autoritats xineses han entrat en un procés regulador intern per collar encara més el seu control del país i de la població.
L'ordre internacional no només està en fase de desglobalització. També de fragmentació.
