El descontrol a la mar

L’atropellament mortal del jove Guillem Comamala per part d’una llanxa immensa quan pescava en un botet a Cala Bona situa damunt la taula la urgència de posar remei al descontrol que tenim a la mar, i en concret a la mar de les Balears. Poc importa si les competències són de l’Estat o del Govern de les Illes, la realitat és que tot el nostre perímetre marítim està afectat d’un trànsit cada vegada més massiu d’artefactes de motor de tota mida que circulen sense que pràcticament ningú no els controli. Si la indústria nàutica representa un sector en gran auge a les Balears, com va recordar l’Executiu de Prohens en uns dies tan poc adients per fer-ho com els actuals, convindria que ens demanàssim –i el Govern també; i el Parlament, òbviament– fins on es vol arribar amb aquest creixement i, sobretot, què s’ha de fer per regular-ne l’ús i abús que es fa de la mar.

Fins a quin punt es permet que qui mena una barca begui alcohol? Qui fa controls d’alcoholèmia i quants se’n fan als patrons cada dia, cada mes, cada any a les Balears? Qui no ha vist mai una llanxa plena d’al·lotots o adults de marxa grossa? Quantes llanxes, zodiacs, barques de tota mena i motos d’aigua es condueixen sense carnet? Qui no coneix o no ha vist nins –no adolescents, que també– manejant zodiacs de motor? Qui no ha contemplat com una barca o unes quantes motos es boten la limitació que marquen les boies? Quin banyista no s’ha sentit intimidat per una moto o una llanxa que se li acosta perillosament? Qui ho controla tot això?

Si no hi ha més desgràcies, és perquè la mar és més ampla que la carretera. Però és ben hora que s’hi posin límits, regulació i vigilància.