El desgavell de la segona dosi d'AstraZeneca

El Ministeri de Sanitat espanyol ha decidit ajornar encara més la decisió sobre què cal fer amb les persones de menys de 60 anys vacunades amb AstraZeneca. Amb alguns dels immunitzats s’haurà depassat el límit de 12 setmanes entre la primera i la segona dosi fixat pel fabricant. El motiu és que el Ministeri espera els resultats d’un assaig clínic amb 600 persones que fa l’Institut de Salut Carlos III per comprovar que es pot combinar una primera dosi d’AstraZeneca amb una segona de Pfizer. El problema és que, si se superen les 12 setmanes que marca AstraZeneca, s’assumirà el risc de perdre l’efecte immunitzador de la primera dosi. A Espanya hi ha dos milions de persones de menys de 60 anys vacunades amb AstraZeneca (sanitaris, docents, treballadors essencials, etc.). L’Agència Europea de Medicaments ha recomanat continuar amb la pauta recomanada per la farmacèutica, tot i admetre que s’han detectat alguns casos de trombes directament relacionats amb la vacuna. Alguns països, com França i Alemanya, ja subministren directament la segona dosi amb Pfizer.

Ja es veu que hi ha una relació directa entre percentatge de població vacunada i recuperació econòmica, i que endarrerir la vacunació pot causar més morts per covid que qualsevol efecte secundari de les vacunes. No s’entén que, per compensar els dubtes amb AstraZeneca, no s’autoritzàs a espaiar les dosis de Pfizer. No sembla que el Ministeri tingui entre les prioritats accelerar al màxim la vacunació, que és el que tots els experts recomanen per guanyar la batalla al virus.

La immunització està relacionada amb l’aixecament de les restriccions i el retorn a la normalitat, però també amb la represa econòmica. Aquest divendres hem sabut que la Unió Europea, on la vacunació ha estat més lenta que en altres llocs, ha patit una caiguda del PIB del 0,6% en el primer trimestre de l’any (Espanya ha caigut al 0,5%). Mentrestant, als Estats Units ja estan en números verds i han crescut un 0,4%. El més important, però, és que els EUA preveuen recuperar l’activitat prepandèmia aquest estiu, mentre que Europa haurà d’esperar fins a l’any que ve. El retard en la recuperació, que ja es va donar en crisis anteriors, poden ser milions de llocs de feina perduts i un augment de les desigualtats i la pobresa si no s’actua de manera immediata.

En aquesta crisi no hi ha gaire debat entre els experts: els dos pilars de la recuperació són vacunació massiva i política d’estímuls. Si Europa no accelera amb les vacunes i amb els fons europeus quedarà, un cop més, a la coa de la recuperació.