El desglaç
Els foguerons de Sant Antoni i Sant Sebastià ajudarien una mica a passar el fred de Nova York d’aquests dies. Amb fotografies de neu des de Texas fins a Florida, el panorama fa recordar la pel·lícula El Dia de Demà –de Roland Emmerich, i amb un jovenet Jake Gyllenhaal com a coprotagonista–, on un col·lapse climàtic congela literalment el món. Tot i que aquell escenari apocalíptic semblava exagerat, la realitat no és gaire més optimista. Això sí, la nostra distopia no arriba en forma de gel (només) sinó de desglaç.
Mentre alguns gaudeixen de la raresa de la neu, Los Angeles es crema fins a les arrels, i l’emergència climàtica avança inexorablement, amb Groenlàndia –i tot l’Àrtic– com a epicentres d’un procés de desglaçament difícilment recuperable.
Algú ha dit “Groenlàndia”? El nou (sic) president dels Estats Units, Donald Trump, ha mostrat –una altra vegada, com el 2019– el seu interès a adquirir les terres daneses. Fred a l’ànima. Una de les seves primeres ordres executives, retirar els Estats Units de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és una clara declaració d’intencions pel que fa a la seva (no) intenció envers l’emergència climàtica. Amb l’argument d’una suposada mala gestió de la covid-19, Trump trenca amb una institució essencial en la lluita global contra pandèmies i altres crisis sanitàries, deixant un buit no només financer, sinó també de lideratge en salut pública internacional.
Però parlem de Groenlàndia. El desglaçament de les glaceres de la regió està exposant una riquesa mineral sense precedents –recursos altament valuosos i totalment bàsics per un món cada vegada més tecnològic. Queda clar que la visió de Trump amb Groenlàndia és purament capitalista, ignorant les conseqüències devastadores que el desglaçament tindrà per al medi ambient i les comunitats locals.
Però què hi ha al darrere d’aquest fenomen (desastre) climàtic? Les temperatures en la regió àrtica augmenten gairebé tres vegades més ràpid que la mitjana global, un fenomen conegut com a amplificació àrtica. La pèrdua del gel marí no només contribueix a l'augment del nivell del mar, sinó que altera els ecosistemes locals i accelera l’escalfament global, ja que les superfícies fosques dels oceans absorbeixen més radiació solar que el gel blanc. Amb la pèrdua de centenars de milers de tones de gel anualment, les conseqüències per al clima i per a les economies costaneres són ineludibles. Groenlàndia, en particular, ha passat de ser una regió remota i inhòspita a un territori estratègic en el tauler geopolític global.
Durant el seu primer mandat, Trump ja va retirar els EUA de l'Acord de París, i ara, una altra vegada, prioritza interessos econòmics a curt termini per sobre de les evidències científiques que alerten del desastre climàtic. En lloc d'invertir en estratègies sostenibles per reduir emissions i preservar l'ecosistema, polítiques com les de Trump contribueixen a accelerar la crisi. Si els Estats Units renuncien a liderar la lluita contra el canvi climàtic, la comunitat internacional haurà de treballar de manera més intensa i col·lectiva contra el desastre climàtic.