Hi ha una dreta (extrema i no tant) que demana i exigeix als immigrants que s'integrin, però no ha explicat mai en què hauria de consistir aquesta incorporació a la societat d'acollida que, per ser democràtica i lliure, és intrínsecament diversa. Ja ho era abans que els nouvinguts aportessin les seves notes de color al paisatge humà autòcton. Si un estranger aterra avui mateix a qualsevol ciutat catalana, posem per cas, com i en què s'ha d'integrar? S'hauria d'enfundar en unes malles estretes de les que porten les noies per anar al gimnàs o en un vestit dels que duen els oficinistes? Hauria de mostrar els cabells blancs sense tenyir o s'hauria d'inflar la cara de bòtox? Hauria d'omplir-se el cos de tatuatges o fer-se unes rastes? En quin supermercat hauria de comprar? Hauria de ser omnívor, vegetarià o vegà? Hauria de comprar-se un cotxe híbrid, elèctric o dièsel? Hauria de portar els fills a una escola pública o a una concertada? Hauria de ser de dretes o d'esquerres? S'hauria de fer feminista o defensar un model de rols de gènere tradicional? Es consideraria integrat un immigrant que porti la seva filla a una d'aquestes escoles de l'Opus que segreguen per sexes? Es veuria com a exemplar el fet que passés a formar part d'un sindicat per defensar els seus drets? I si vol tenir els mateixos drets, la dreta el continuaria considerant ben integrat? Ho dic perquè sovint aquest sector de l'arc polític dona missatges contradictoris sobre aquest tema: exigeixen la integració, però són partidaris de posar traves específiques als qui estan en aquest procés. Per exemple, creuen que s'han d'endurir els requisits per obtenir els permisos de residència o la nacionalitat. ¿Com t'has d'integrar si no pots votar ni tenir les mateixes oportunitats que els altres? A la dreta tampoc es veu amb mals ulls el fet que la majoria de població nouvinguda hagi de cobrar salaris més baixos. Això, de fet, sempre li ha anat bé i encara que no de discurs, en la pràctica han contribuït més a l'arribada de sensepapers que l'esquerra. Si a més es pot fer una mica de pressió sobre la classe treballadora i rebaixar les conquestes laborals, encara millor. Més que una contradicció és pura hipocresia. Com ho és el fet que es continuïn fomentant i perpetuant els mecanismes de segregació que fan que els últims d'arribar hagin de viure en els barris en què els autòctons no volen viure. Hi ha pisos que no es llogarien mai si no fos que als immigrants no els deixen viure enlloc més. O sigui que no, la dreta no vol la integració, sinó l'exclusió.
Davant d'aquest panorama esperaríem que l'esquerra fes bandera d'una integració real que permeti als nous ciutadans tenir els mateixos drets i deures que els seus veïns, que faciliti la burocràcia administrativa, que lluiti contra la segregació urbanística i escolar i que defensi l'adquisició, per part dels nouvinguts, dels principis fonamentals de les democràcies en què viuen. En comptes d'això hi ha un sector que, comprant sempre el marc de l'extrema dreta i, per tant, validant-lo, es dedica a dir que la integració és feixista. No sé a quants immigrants ho han preguntat perquè alguns d'aquests intel·lectuals d'esquerres formats en universitats de prestigi tenen el costum lleig de parlar en nom dels qui diuen defensar. Volent-ho o no acaben promovent un comunitarisme en el qual, ves per on, proposen la mateixa solució que vol l'extrema dreta: cadascú amb els seus, les seves normes i valors culturals, una confortable reserva índia d'essencialismes.
Mentre uns i altres decideixen i discuteixen sobre els immigrants sense els immigrants, a la vida real les persones fan el que poden per viure amb normalitat i s'esforcen per integrar-se en l'única condició mínimament digna: la de ser simplement persones.
