Desokupa o la coacció de l'extrema dreta
No és que ens en puguem sorprendre gaire, però igualment és alarmant la manera com es naturalitza un grup de l'extrema dreta pura i dura com Desokupa en el paper d'agent i interlocutor social vàlid. El primer a contribuir-hi va ser l'alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, que va contractar els serveis de Desokupa (Triadó és de Junts, una formació que en poc temps va sumar aquest episodi a Premià de Dalt amb el de la contractació com a pèrit informàtic de Luis Enrique Hellín Moro, el feixista condemnat per la tortura i l'assassinat de l'estudiant Yolanda Gómez l'any 1980). Ara, per acompanyar els compassos de la xaranga preelectoral, són els partits que s'identifiquen més clarament amb la corda ideològica de Desokupa (PP, Vox, Ciutadans) els que aprofiten l'avinentesa per muntar una falsa alarma antiokupa a compte de les cases ocupades de la plaça Bonanova de Barcelona, El Kubo i La Ruïna. El líder de Desokupa, Daniel Esteve, amb les seves maneres de fantotxe, havia anunciat un desallotjament per a aquest dijous, que després no han dut a terme posant d'excusa que la justícia hauria fet cas als seus escrits de denúncia. Mentrestant, i per evitar un possible esclat de violència, els Mossos havien desplegat un dispositiu ben ampli i ben vistós, pagat –no cal ni dir-ho– per la ciutadania contribuent.
El problema, com dèiem, és quan confonem els termes. Es perpetra una confusió interessada quan s'identifica els lladres de cases amb els okupes que donen una utilitat social a immobles abandonats o en desús, i que pertanyen a bancs o a la Sareb, com El Kubo i La Ruïna. Aquests que fan això darrer no són els antisistema: antisistema ho és –ho ha estat sempre– l'extrema dreta, que perverteix els mecanismes i les institucions de l'estat de dret i la democràcia per reconduir-los cap a l'autoritarisme i la llei del més fort. Això es fa a partir de lectures aberrants de la realitat, tergiversacions, demagògia, mentides i desinformació: metxes que prenen fàcilment, per altra banda, quan s'adrecen a un públic desitjós d'encendre-les. Mentides que passen per veritats i que permeten que a alguns se'ls acusi de terrorisme per exercir el dret a la protesta ciutadana, mentre els sicaris del neofeixisme es passegen ufanosos escampant les seves bravates a compte d'una alarma social artificial.
En una democràcia sòlida, la feina de la policia no consisteix a evitar enfrontaments de l'extrema dreta contra ningú, sinó a detenir-ne els membres i posar-los a disposició del jutge de guàrdia, que n'hauria d'ordenar l'ingrés en presó preventiva. Referir-se a un grup violent i d'una alta perillositat social com a “empresa de desallotjaments extrajudicials” és un eufemisme ridícul que contribueix a la naturalització de l'extrema dreta i a la legitimació dels partits falsament democràtics que en treuen rendiment. El debat i les actuacions polítiques en matèria d'habitatge són més urgents i imprescindibles: per això mateix no hem de permetre que es produeixin sota la coacció dels neofeixistes.
