Hem enyorat molts d’anys la presència del Foment del Turisme a la vida pública del país. Al país, un enfilall de barbàries ha contradit sistemàticament la lletra i l’esperit d’aquells sants barons que donaren forma a la idea d’un gran humanista, Miquel dels Sants Oliver, que concebia el turisme com una eina de regeneració i de modernització de Mallorca. Tots ells (amb Enric Alzamora al capdavant) foren somiadors –estaven vinculats al grup auto-anomenat 'los insensatos'– amarats d’esperit cívic i d’una passió encomanadissa per la seva terra.
La feina del Foment va ser decisiva durant els anys més difícils, fins que el turisme a Mallorca fa ver aquell boom que encara dura, amb alts i baixos. Amb una conselleria de Turisme, amb les seves direccions generals i les seves fundacions, ara ja fa molts d’anys que té un cert sentit preguntar-nos quines tasques específiques ha assumit l’entitat.
Joan Miró, per intervenció de Pere Serra, va regalar uns grafismes perquè el Foment tingués una imatge dinàmica i actual, però l’operació cosmètica no responia a cap realitat que no fos estrictament subsidiària. Però allò que en diríem societat civil sempre ha estat al costat –a la seva passiva manera– d’aquesta entitat, per història i per la nostàlgia que destil·len les tendres imatges d’Erwin Hubert. I el Foment, així, ha sobreviscut discretament apartat de la vida frenètica del turisme.
L’actual president, Eduardo Gamero, és home de llarga trajectòria en el turisme illenc; i persona de bons modals –vull dir que, a pesar de la seva militància en el PP, no podem qualificar-lo de camorrista. Ens ha sorprès la seva presència en un acte a ses Covetes i es Trenc, amb altres companys, vestits tots amb camisa blanca, no sabem si per celebrar el títol de lliga del Reial Madrid o per visualitzar la puresa de les seves intencions. Sigui com sigui, celebrem el despertar d’una entitat que ha sabut mantenir-se en silenci durant els decennis en què aquest país ha estat sotmès a tota casta de destralades paisatgístiques i a insostenibles abusos dels recursos naturals, per no parlar de serveis clarament deficients. Que el despertar s’hagi produït ara té més d’una lectura. Apartem del nostre cap aquelles que podrien vincular-lo a vagues interessos polítics.