El despertar polític d'una generació a l'Iran

Fa tretze anys, el món va observar amb admiració les protestes pacífiques i no-violentes dels joves iranians després de les fraudulentes eleccions presidencials del juny del 2009 que van reelegir Mahmud Ahmadinejad com a president. Avui, una nova generació desafia les estructures ideològiques del règim teocràtic iranià. En les últimes setmanes, gent d'arreu del món ha estat testimoni del coratge i la resolució dels joves iranians, que han transformat la seva por a la dictadura iraniana en una ira social. Aquesta ira ha revitalitzat la societat civil iraniana i ha motivat políticament tots els iranians d'arreu del món. No és sorprenent que aquesta vegada el poble iranià no lluiti per rescatar els seus vots en unes eleccions presidencials o per protestar contra l'atur, la inflació i les dificultats econòmiques, sinó que està donant suport a les joves dones iranianes per recuperar els seus drets bàsics contra l'ús obligatori del hijab.

Aquest és un punt de no retorn per al règim islàmic a l'Iran. Per dos motius: en primer lloc, encara que les autoritats iranianes aconsegueixin reprimir les protestes que tenen lloc en més de cent ciutats de l'Iran, seran incapaces de reorganitzar políticament el règim i resoldre la seva crisi de legitimitat. La veritat és que el mal polític és inherent a la naturalesa del règim iranià. Això no vol dir que la democràcia estigui a la vora a l'Iran, però sí que els joves iranians estan aportant un canvi al futur del seu país, que abans semblava un somni per als seus pares i avis. La segona raó és que el moviment cívic a l'Iran s'està produint ara a nivell nacional i la retirada pública del hijab s'ha convertit en un signe universal de rebuig al règim que uneix dones i homes iranians de totes les religions i identitats ètniques arreu del país.

La veritat és que el règim islàmic de l'Iran porta gairebé tres dècades assegut sobre un polvorí i la mort de Mahsa Jina Amini ha estat l'espurna que ho ha fet esclatar tot. La reacció a la mort d'Amini va ser més forta del que ningú podia pensar, tot i que no era la primera vegada que una dona iraniana era assassinada sota custòdia policial. Però amb la seva mort s'ha acabat una època, i l'ànima de la nació iraniana, reprimida durant molt de temps, ha trobat com expressar-se. Aquesta vegada no només les dones iranianes, sinó tots els iranians dins i fora de l'Iran, estan lluitant contra quaranta-tres anys d'abusos dels drets humans. Per això, les protestes recents a l'Iran no es poden retratar fàcilment com la continuació de les manifestacions sorgides a l'Iran el 2019. No obstant això, l'enorme diferència entre la lluita actual dels joves iranians contra el règim islàmic i els moviments cívics anteriors és que la primera no té ni un lideratge aparent ni una ideologia ben definida. En aquest sentit, no estem parlant d'una revolució, en el sentit clàssic del terme, sinó d'una rebel·lió general.

A un nivell més ampli, hem de ser conscients de la importància del moviment juvenil a l'Iran i subratllar el fet que la bretxa generacional creixent entre l'estat islàmic i la joventut iraniana, especialment les dones joves, no ha estat mai més àmplia. De fet, el creixement explosiu de la població jove combinat amb la urbanització, l'augment de la taxa d'atur i la ràpida expansió de l'educació universitària han donat lloc a nous actors sociològics a l'Iran, majoritàriament dones, de fet, amb estudis però sense futur polític, econòmic o social. Durant les últimes tres dècades, el règim islàmic ha intentat contínuament fer front al repte de governar la joventut iraniana, però la fragmentació política dins de l'Iran mai ha estat tan evident i l'elit clerical mai s'ha vist tan clarament desafiada internament. En realitat, les onades de protestes generalitzades que han arrasat l'Iran durant les últimes setmanes suggereixen la caiguda de la ideologia teocràtica a l'Iran. A més, aquestes protestes han posat seriosament en dubte l'estatus moral de la sobirania teològica a l'Iran i la seva legitimitat entre els seus últims partidaris dins i fora del país. Això es deu al fet que el moviment de protesta a l'Iran és més civilitzat que el govern iranià civil en els seus mètodes per crear canvis socials a l'Iran, alhora que busca una dimensió ètica a la política iraniana. Aquest judici implica que els joves iranians estan disposats a fer una distinció entre dos enfocaments: la recerca de la veritat i la solidaritat enfront de la mentida i l'ús de la violència. Fins i tot encara que avui la jove generació d'iranians fos incapaç de canviar l'establiment islàmic de l'Iran, el futur pròxim d'aquest país ja no serà més teològic. Si això passa, probablement afectarà les societats musulmanes arreu.