Despolaritzar l’educació

“Alerta, risc de polarització”. És l’advertència que hauria de planar sobre algunes de les finestres de conversa social més utilitzades al segle XXI, també en l’àmbit de l’educació. És bo que al nostre país es conversi sobre educació, se’n debatin les mesures polítiques, es facin anàlisis de dades i de resultats, s’articulin opinions i visions contraposades sobre el fet d’educar, les seves metodologies, els recursos dedicats, els reptes encara per millorar. És essencial que així sigui, i és responsabilitat d’aquells que som al capdavant del Govern que mirem d’explicar amb detall i claredat les nostres decisions, i també presentem les dades de què disposem perquè els agents socials i educatius puguin contribuir a millorar un sistema sempre amb reptes pendents, sempre necessitat de recursos i amb camí per recórrer.

Comencem un any amb l’entrada de 3.566 nous docents, amb què s'assoleix la xifra més alta de mestres i professorat en la història del sistema educatiu a Catalunya. Amb aquesta incorporació s’aconseguirà també la relació d’alumnes per docent més baixa de la història, per sota de 10 per primera vegada. Des del departament d’Educació hem revertit la majoria de les retallades dels últims 12 anys en poc més d’un any. També per primera vegada, hem fet que l’escolarització a l’escola bressol pública sigui gratuïta per als infants de 2 a 3 anys. Hem multiplicat l’oferta de places de FP i hem donat prioritat en la matrícula a l’alumnat de quart d’ESO per evitar que abandoni els estudis, una mesura que ja està donant els seus fruits. I hem reduït les ràtios a I3 fins a 20 alumnes per aula.

I sí, és clar, hi ha molts reptes a entomar, molts àmbits on hi ha marge de millora. Tenim uns resultats de competències bàsiques postpandèmia que ens preocupen i per això hi hem posat les primeres mesures de compensació. Tenim encara una taxa d’abandonament escolar prematur que requereix polítiques valentes des de totes les administracions. Hem d’entomar la reordenació dels recursos de l’escola inclusiva. I segur que és també un bon moment per abordar el benestar docent. El sistema educatiu ha encetat una nova etapa després de la pandèmia i és clau que entre tota la societat ens preguntem què podem fer per dotar de les millors eines i transmetre als professionals confiança, estabilitat, autoestima i una injecció de prestigi per a la feina més important del món: educar els ciutadans del futur.

Cal reactivar l’optimisme i fer aflorar la feina ben feta en escoles i instituts del país. Cal reconèixer als docents els esforços dels anys de pandèmia i els d’un moment com l’actual, amb moltes transformacions educatives en marxa. Els currículums, l’avançament del calendari, la redistribució de l’alumnat vulnerable, la detecció creixent d’infants amb necessitats educatives especials són nous escenaris –necessaris– per a un sistema sensible als canvis. Els canvis els fan les persones, i en educació, tots els que intervenim en l’aprenentatge dels infants i joves.

Precisament per això també és moment de despolaritzar l’educació. Cal confiar en els docents, que són el motor del canvi; cal vetllar i protegir la implicació de les famílies a l’escola, i cal reclamar als agents de la comunitat educativa un debat constructiu i serè. És imprescindible un diàleg que sumi, i unes propostes i idees realitzables que busquin sempre una escola més equitativa i de més qualitat. La polarització sempre perjudica l’escola, com perjudica la societat. Els estudis demostren que fomenta la por i l’ansietat, disminueix la sensació de confort i benestar, allunya els acords socials... I això vol dir que polaritzar és perjudicar l’alumnat, el centre de totes les polítiques i de tota la feina que fan centenars de milers de professionals del sector. Instrumentalitzar l’educació no hauria de ser un camí transitable. Els països capdavanters en matèria educativa ens han demostrat que el camí passa per donar més recursos, temps i confiança als docents i als professionals i als equips directius dels centres perquè puguin fer créixer els seus projectes educatius i disposar de més lideratge per decidir la seva estratègia de formació i millora. Hem de treure pressió a l’escola. L’educació no pot ser una arma llancívola ni un camp de batalla ni carn de tribunals. Ha de ser un pacte construït a totes bandes. Que s’aixequi per sobre de l’enrenou. L’administració escolta. La veu ha d’arribar clara. L’educació que somiem per al 2030 s’ha de bastir sobre aquesta nova etapa que ja ha començat.