Després del 21-J, continuam

Aquesta ha estat una setmana de reaccions, en general, molt positives de la mobilització del passat 21 de juliol a Palma. Els mitjans internacionals, més que els estatals, i també clarament, els locals, han donat cobertura tota la setmana a les motivacions que varen propiciar la manifestació d’aquest diumenge passat i el futur d’aquesta en un horabaixa de diumenge en el moment més àlgid d’una temporada que ja fa molt de temps que s’allarga més enllà de juny, juliol, agost i setembre, però que és en aquests mesos quan té la seva màxima pressió.

Les preguntes són moltes, algunes fetes més des de la distància i totes amb voluntat d’aclarir com hem arribat fins aquí, què demanam i per què. També, com no pot ser d’altra manera, en la necessitat de posar-ho en el context d’unes mobilitzacions que no són exclusives de les Illes, sinó que es van prenent el relleu arreu dels territoris: des de les Canàries, a Màlaga, Alacant, Cantàbria, Barcelona i Mallorca i que, a més, venen teixides per accions més puntuals que posen en evidència els malestars que ara comencen a polititzar-se amb relació a tots els impactes i conseqüències que té el turisme en els diferents contextos territorials on s’implementa. 

Aquesta mateixa setmana algunes entitats també hem rebut les primeres convocatòries dels grups de treball de la Mesa pel pacte polític i social per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears. Just a finals de juliol, amb l’agost per presentar propostes –gràcies per entendre que la gent acostuma a fer vacances l’agost– i tornar-nos a veure a mitjan setembre. Amb una plataforma web, una DAFO i 4/5 sessions fan comptes tenir-ho aclarit. Sorprèn i no sorprèn (com ja és habitual) primer, que considerin que la prioritat dels directors generals que coordinen cadascun dels 12 grups de treball de les branques que tenen responsabilitats de govern, hagi de ser aquesta feina de consensos en polítiques que no estaven ni previstes en les seves agendes polítiques –perquè se suposa que ells havien de governar perquè tot continués igual o pitjor, des de la perspectiva ecosocial– sense cap metodologia, ni cap guiatge en termes de planificació estratègica i que, a més, hagin de ser ells qui es dediquin després a casar el que pugui sortir dels diferents grups de feina amb interessos clarament oposats –el públic i comú, vers el privat i de mercat. Enfronten directament allò que en l’ecofeminisme definim com el conflicte capital-vida, i es consideren tan grans com per poder transcendir-lo i superar-lo. Això, o creuen tan poc en el procés com desconfiança i incredulitat ens genera a nosaltres. És important mesurar el temps i els esforços que puguem dedicar en un affaire que té més aspecte de ser per desinflar i despistar que per treure conclusions i polítiques reals dels processos de transformació econòmica i turística que requeriria fer-ho seriosament. 

De fet, per polítiques reals les que en realitat implementen sense complexos i amb totes les presses del món: la major operació especulativa sobre el sòl rústic (millor dit agrari) de la història de la democràcia a les Illes. I sí, aquesta mateixa setmana, des del GOB hem presentat els arguments per aturar uns dels majors despropòsits implementats pel Govern Prohens i que té com a artífex l'exconsellera de territori Marta Vidal, que un cop l’han tengut llançat ha desaparegut del mapa. Deu ser que preveu molta feina al seu despatx els pròxims tres anys. Tornar a deixar construir en zones de risc d’erosió, d’inundació o d’incendi, legalitzar construccions i usos en rústic sense haver de complir els mínims paràmetres que marca l’ordenació territorial, contradir normatives superiors i fer-ho tot per via d’un decret llei basat en una “extraordinària i urgent necessitat”, representa una modificació molt substancial de les condicions legals del territori de les Illes Balears, especialment pel que fa al sòl rústic –un sòl en disputa pels interessos immobiliaris, turístics i especulatius.  Un sòl que en els darrers anys ha partit la transformació important en termes de terciarització i rururbanització: d’acord amb les darreres dades de Terraferida (juny 2024), el nombre d’hectàrees consumides per xalets entre 2015 i 2023 s’eleva a un mínim de 581, això sense comptar l’espai que ocuparan 1.260 projectes més que tenen llicència i encara estan pendents d’execució. I afegeixo sense comptar les construccions il·legals que ara, amb l’aplicació del decret llei en vigor, poden legalitzar-se sense complir els paràmetres d’ordenació territorial i urbanística que determina la norma. Aquestes són les polítiques efectives del Partit Popular. Les meses i grups de feina, tal com estan plantejats, només són cortines de fum. El canvi de rumb és també en aquest sentit i això li ho haurem de deixar molt clar a la presidenta Prohens; i no només a ella, també a la resta de partits amb opció de govern que ballen ara en el limb de les polítiques que no varen fer. Posar límits al turisme és també posar límits a l’especulació, és preservar el sòl fèrtil perquè el sector primari pugui avançar en un marc d’economia plural i diversa que sigui vertaderament transformadora. No perdrem el nord entre tanta confusió. Som una societat madura, digna i que ha tornat a demostrar que sap organitzar-se, reaccionar i passar a l’acció. És el principi i ens ho jugam tot. Continuam.