'Després de tu' no en calen més
Aquest diumenge ens vam quedar sense 30 minuts per l’estrena de Després de tu, la nova sitcom que TV3 ha produït en col·laboració amb el canal valencià À Punt i que han estrenat simultàniament juntament amb IB3. Està bé que les cadenes públiques dels Països Catalans estableixin vincles i assumeixin projectes comuns. Però, més enllà d’un aparador televisiu on mostrar les diferents variants dialectals, aquestes col·laboracions haurien de transmetre una mica més d’ambició o la capacitat de marcar les diferències en algun sentit.
Després de tu és una comedieta de bona voluntat on s’intenta atrapar l’espectador estovant-li el cor amb la història d’un pare vidu. L’home se sent superat a l’hora de recuperar la vida quotidiana amb els seus fills adolescents, una mica rebels després d’haver perdut la mare. És una sèrie que, sense caure en dramatismes, vol exposar la dificultat de viure el dol. Encara que el to sigui desenfadat, hi ha instants més tràgics, com la mirada compungida d’un pare a un pot de pastilles per frenar la depressió o la vivència de la mort sobtada de la mare just quan el marit li demanava que comprés una capsa de galetes. Això es compensa amb l’aparició constant del fantasma de la mare, sempre alegre i proactiva a l’hora d’ajudar el seu marit a tirar endavant.
El guió i la interpretació no semblen anar a l’hora. Més aviat mantenen una relació forçada. Les escenes resulten artificials, especialment a la consulta del psicòleg que visita la família per fer teràpia. Més que un terapeuta, l’especialista interroga els pacients com si fos un policia suspicaç que intenta descobrir el culpable d’alguna cosa. Ja s’entén que es busca el vessant més còmic, però s’acaba caient en el fracàs. Són seqüències que gairebé has de veure tapant-te amb un coixí. Després de tu és tan senzilla que desprèn inexperiència televisiva o una mena de candor professional. És una sitcom que sembla rescatada del passat. Ja s’entén que el llenguatge i els plantejaments de les sitcom són més modestos, però el resultat té un punt naïf que deixa entreveure que no han sabut explotar del tot el que permet aquest gènere. L’humor blanc que fa servir és tan tènue que tampoc fa riure. Com a molt pot fer somriure. I en algun moment hi ha algun intent poruc d’aportar una espurna de sarcasme o algun gag més negre, que es desfà molt fàcilment. Les sitcom solen tenir un vigor dramàtic més accentuat, un to més definit. Després de tu no té força. De tan innocent, no et sacseja en cap sentit. L’endemà d’haver-la vist no hi ha cap element que la faci recordar d’una manera especial.
Feia molts anys que TV3 no oferia una sitcom de producció pròpia i és per això que aquesta col·laboració entre cadenes resulta una mica decebedora. No s’entén gaire què s’hi ha guanyat. O, en tot cas, més aviat transmet la idea que s’hi ha anat a perdre. Després de tu potser no cal que en vinguin d’altres.