Després d’X: un sistema digital públic

La Universitat de Barcelona ha anunciat que marxa de la xarxa social X (antic Twitter) perquè fomenta els missatges d’odi i la desinformació. És la primera universitat de l’estat espanyol a fer-ho, i se suma així a una sèrie d’organismes, com els diaris The Guardian o La Vanguardia, que han abandonat també la xarxa. És una evidència que formar part d’una xarxa que està en mans privades d’un multimilionari d’idees ultraconservadores com Elon Musk, que té els seus propis interessos, no és ni serà mai un bon espai per al diàleg, la transparència i la comunicació respectuosa i fluida. Potser ha arribat l’hora de ser innovadors i imaginar altres sistemes on la democràcia sigui el nucli de la xarxa i els organismes públics qui hi vetllin.

La xarxa X promou el conflicte i la polarització social, entre altres coses perquè s’ha sumat a la màxima de repetir mentides un cop i un altre fins que semblin veritat, un mètode molt utilitzat per l’extrema dreta i pel mateix Trump. El fenomen d’il·lusió de veritat consisteix en el fet que l’important no és la veritat, sinó la repetició. S’atribueix a Goebbels l’afirmació que, si es repeteix prou vegades, una mentida es convertirà en veritat. El mecanisme psicològic que ho sustenta és que les persones tendim a valorar els elements que hem vist anteriorment com a més probables de ser certs, independentment de si són veritat o no, per l’única raó que hi estem més familiaritzats.

Es calcula que un 20% dels missatges que emet la xarxa X són fake news, notícies falses, promogudes pels bots o comptes anònims i reforçades pels algoritmes. Així aconsegueixen convertir les certeses en opinables, en dubtes, que finalment es deixen de creure. Repetició, simplicitat, emocionalitat i construcció d’enemics són tècniques de dominació conegudes i molt utilitzades a X. Aquestes premisses, que consideren la moralitat com una debilitat, el lideratge com una tirania, i es basen en la falta total d’escrúpols, tenen conseqüències nefastes per a la població, que entra en confusió, conflicte i polarització.

Els anuncis d’abandonament d’X han deixat molta gent perplexa. En una societat tecnificada com la nostra, costa imaginar-se renunciant massivament a les xarxes socials, així que moltes persones estan buscant alternatives. La mateixa Universitat de Barcelona ha anunciat que se la podrà trobar a Bluesky. Altres anuncien la seva emigració cap a Threads.

Però, qui hi ha darrere d’aquestes xarxes? Threads depèn de Meta, l’empresa de Marc Zuckerberg, matriu de Facebook i Instagram, i té funcions similars a X. L’octubre passat comptava amb 275 milions d’usuaris mensuals.

El creador de Bluesky va ser un cofundador de Twitter, Jack Dorsey, i la diferència amb altres xarxes és que intenta un enfocament descentralitzador que doni més control als usuaris sobre la plataforma. Després de les recents eleccions als Estats Units, ha experimentat un augment significatiu de seguidors, i ha arribat als 14,5 milions.

Cap de les dues plataformes està exempta de problemes. Meta ha estat criticada per prioritzar el prestigi sobre el benestar dels usuaris, especialment a Instagram, on coneixem alts índexs d’assetjament i bulímia. I ambdues xarxes afronten reptes d’escalabilitat i adopció massiva.

Tanmateix, la democràcia necessita una ciutadania informada per sobreviure. Una via és la implementació de polítiques clares de moderació de continguts (cal recordar que Elon Musk va acomiadar gran part d’aquests perfils a X), prohibir l’anonimat alhora que es protegeix la privacitat i fomentar un clima de veracitat i respecte. En definitiva, cal exigir responsabilitat social a les empreses de l’àmbit de les xarxes socials, regular la seva actuació i penalitzar el seu incompliment.

Però el que em sembla més oportú és la creació d’una plataforma pública a Europa. Eliminar la generació d’odi és un motiu principal, però no ho és menys l’elaboració d’algoritmes igualitaris, que evitin la discriminació de les dones, així com el menysteniment i invisibilitat de moltes minories. No s’hauria de plantejar la Unió Europea la posada en marxa de sistemes públics digitals? Mentre estiguem en mans privades estarem subjectes als interessos dels propietaris de les xarxes socials, mentre que una plataforma pública respondria a un règim democràtic. Crec que apostar per un sistema públic digital transparent, d’algoritmes neutres i basat en l’evidència científica és imprescindible.