Com desprestigiar un premi literari
Amb nocturnitat i traïdoria, al bell mig del mes d’agost: així és com Javier Bonet, flamant regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma, anunciava fa unes setmanes la castellanització, una vegada més, dels premis literaris de la ciutat. Amb aquesta decisió, marcadament ideològica, el consistori recupera les categories de poesia i narrativa en castellà i, de passada, torna a desprestigiar uns guardons que havien arribat a ser una cita de referència per als nostres creadors.
La despesa extra s’ha xifrat en 36.000 euros, sense afegir-hi els honoraris dels dos jurats i les despeses que puguin ocasionar el desplaçament o l’allotjament dels autors guardonats, en cas que siguin necessaris. Amb tot, el principal argument en contra d’aquesta decisió no és de caire econòmic, sinó una qüestió de normalitat i de respecte envers la història democràtica d’aquests premis i també del país. Des de la seva refundació l’any 1977, els premis Ciutat de Palma han tengut com a principal objectiu el foment de la creació literària en la llengua que el nostre estatut estableix com a pròpia de les Illes Balears, que és la catalana. Només en tres períodes han patit aquesta alteració: d’una banda, durant les batlies dels també populars Catalina Cirer (2004-2007) i Mateo Isern (2011-2015), mandat en què l’Ajuntament de Palma aplicava a la capital les polítiques lingüicides que Bauzá dictaminava des del Consolat de Mar, i de l’altra, durant el franquisme. Així, tornar a fer bilingües els premis Ciutat de Palma no només és trair-ne l’esperit fundacional en temps de democràcia, sinó tornar als anys més foscos de la història recent de les Illes Balears.
El principal argument que Bonet posà damunt la taula va ser que “alguns escriptors”, a títol personal, havien demanat que es tornassin a convocar els premis en castellà. Amb això devia voler donar a entendre que era una petició del col·lectiu, però la impossibilitat de definir-lo o de concretar-lo en uns noms i en unes trajectòries particulars dificulta la legitimitat de la petició. Així mateix, si hi afegim que no foren consultades ni l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ni el PEN Català, les dues principals associacions autorals de les Illes, ni tampoc l’Obra Cultural Balear o el Consell Municipal de Cultura de Palma, obtendrem un retrat precís de la noció de diàleg amb el sector que pretén abanderar el senyor Bonet.
Uns premis que canvien de categoria així com canvia el partit polític de torn són uns premis abocats a la intermitència, a la interinitat i a la inestabilitat. La seva castellanització és l’enèsim desprestigi a què els condemna l’actual consistori, una decisió fortament rebutjada pels escriptors en ocasions anteriors a través d’un sonat boicot i de la signatura d’un manifest amb més de 400 autors. Rectificar és de savis, i el senyor Bonet farà bé de retornar la concòrdia i la normalitat a uns guardons que no pertanyen a cap persona ni a cap partit, sinó a la ciutadania i a la cultura del país.
