La desprotecció de les persones

“Ens han dit que ja no ens interessen les persones que tenen una nòmina, només si tenen patrimoni”, li etziba l’empleada d’un banc amb seu a Palma a una clienta. Ordres de dalt. I amb aquesta ordre de dalt s’exclou una part immensa de la població que sap, perquè es troba sovint amb el problema de l’habitatge, que tenir feina molt sovint ja no és suficient per tenir casa pròpia o llogada, per tenir accés a un crèdit bancari i, com informàvem la setmana passada a l’ARA Balears, per no caure en les garres dels préstecs exprés que proliferen a internet amb interessos abusius o en les de les pràctiques usureres encara més abusives.

I si els treballadors ja se senten exclosos, les persones grans hi estan de cada vegada més. A més de les dificultats per ser ateses al banc, els tanquen les oficines als seus pobles, però també centres de reunió social, amb les dificultats que poden tenir per desplaçar-se a un altre nucli urbà fins i tot per rebre atenció sanitària. Més exclosos. Igualment, les asseguradores sanitàries privades no fan nous contractes a qui té un problema de salut. Negoci assegurat.

L’estat del benestar no es va pensar per als que ja són benestants, sinó perquè la protecció de les persones faci que la majoria tingui accés al benestar. Quan veus que a la investidura de Donald Trump la primera fila és per als multimilionaris, per a l’oligarquia mundial, com es va fer evident, confirmes que aquell “ordres de dalt” no només no ha minvat en favor d’un benestar majoritari, sinó que augmenta per a una exclusió de les persones cada vegada més gran. L’extrema dreta no guanya poder al món debades. I pertot en tenim les conseqüències.