Destinació Ruanda i altres assumptes
“La nostra compassió pot ser infinita, però la nostra capacitat per acollir persones no ho és”. Així va parlar B. Johnson al comtat de Kent, que és la regió que va rebre milers d'immigrants l'any passat. Aquestes paraules del primer ministre del Regne Unit em van recordar la declaració d'E. Macron el 2017 quan va citar la frase de Michel Rocard, qui va ser primer ministre socialista els anys vuitanta: “No podem acollir tota la misèria del món”.
La misèria del món a la qual fa referència el president gal són totes aquelles persones que consideren indesitjables immigrants econòmics, pel que fa a víctimes de guerres i persecucions polítiques sempre hi haurà maneres de demostrar que ningú els perseguia; per tant, no necessitaran cap protecció i es reconvertiran en immigrants indesitjables i tot dependrà del seu color i les seves maneres salvatges o civilitzades. Aquesta misèria del món habita totes les fronteres calentes del planeta, on les persones deixen de ser persones i no són més que bèsties salvatges que volen beneficiar-se de la comoditat dels països rics, sempre la mateixa pesada nova-vella estratègia electoral, tot val per a la carrera cap al poder!
Així que, a tots aquells que han superat els inimaginables obstacles d'aquesta gimcana planetària, el premi que se'ls reserva des d'Anglaterra és un bitllet d'anada a un centre de retenció a Ruanda i que és, segons les declaracions de B. Johnson, “un dels llocs més segurs del món”. I afegint: “Crec que l'opció de Ruanda es convertirà en el nou model internacional de resposta al problema de la immigració”. Dit d'una altra manera, seria una resposta eficaç per netejar alguns països de 'la misèria' econòmica i racial. Per cert, seria bo mai oblidar aquell genocidi que va collir en 100 dies més de 800.000 de vides, i perpetrat pel règim hutu, que va tenir durant anys el suport militar i polític de París. Així que Ruanda, que era el perfecte laboratori de la nova política africana de F. Mitterrand, ara es convertirà en el nou laboratori de centres de retenció internacional per als immigrants; primer seran els homes; després, les dones i els nins.
La veritat és que res és nou en les velles polítiques, ara sorgeix una altra vegada l'oportunisme per usar la carta de la immigració per espantar ciutadans una mica cansats i desorientats. Les conseqüències les han de pagar els que aprofiten els avantatges de la bona vida que els ofereixen mitjançant sous precaris en treballs que ningú vol i esquivant tots els obstacles que els imposa el sistema.
La misèria del món la generen els poderosos, que volen continuar convertint Àfrica en l'abocador de tot el que els destorba, però el camí que ha de seguir Àfrica és el que en el seu moment va dir el president ghanès Akufo-Addo: “Hem de ser totalment independents dels colonitzadors que volen governar i determinar el nostre futur, tenim el que ells necessiten, els nostres rics minerals i recursos a tot el continent”.
Malika Kathir és filòloga