Desturistificació de l’economia

GeògrafDies enrere, en una informació sobre una d’aquestes estranyes operacions que s’estan produint en el sector d’allotjaments turístics –sembla que estan condemnades a estar envoltades sempre d’un cert mantell d’opacitat–, llegia que el portaveu d’un grup internacional que s’ha fer càrrec d’una cadena hotelera mallorquina havia definit el seu producte estrella en termes d’una experiència il·limitada, en oferta gastronòmica, accés il·limitat a begudes alcohòliques, sucs naturals i refrescos, servei a la piscina i la platja, reposició diària del minibar i activitats d’entreteniment diürn i nocturn. Sens dubte, vaig pensar, serà aconsellable que els seus clients, a més del certificat PCR a la mà, duguin a la boca una prova de solidesa hepàtica.

He sentit dir que en algun armari d’algun hospital públic es guarden emmagatzemades les polseres de colors dels pacients ingressats per efectes de comes etílics, sobredosis i similars. Desconec si hi ha també les dels qui practiquen el balconing. No sabem quantes n’hi haurà l’any vinent com a resultat de l’“experiència sense límits”. Seria interessant tenir una estadística desagregada de la despesa sanitària de l’anomenat turisme d’excessos. De la despesa en matèria de seguretat ciutadana que implica aquest tipus de turisme. També, dels impactes ambientals relacionats... a més d’altres. En conjunt, un interessant indicador dels costos, econòmics i socials, de les externalitats negatives produïdes per aquest tipus d’activitat.

Els mitjans de comunicació adesiara es fan ressò de l’interès de fons d’inversió per obtenir alguna cadena hotelera o hotel individual de les Balears. Sembla que, com a bons voltors, esperen que la crisi avanci i les pretensions del venedors baixin. Les previsions són que, quan desapareixen els efectes pal·liatius de les mesures governamentals per mantenir la liquiditat empresarial i la cobertura social d’excepcionalitat s’acabi, les transaccions s’accelerin i augmentin. Però, vistes les operacions que es van fermant ara, àdhuc podem pensar que el seu volum sigui major al previst inicialment.

És evident que no tots els casos seran de les mateixes característiques de l’“experiència il·limitada”, sinó que afectaran altres tipus d’establiments i diferents segments d’oferta. Ara bé, el capital esmerçat pels fons d’inversió està sempre regit per un únic i mateix criteri de guany ràpid. I, si per aconseguir aquest fi consideren que cal endinsar-se en noves “experiències il·limitades”, ho faran sense dubtar. Per això, el fet que una part considerable (i creixent) de la principal indústria (allotjaments turístics) passi a estar controlada per fons de inversió no és poca cosa. Com a mínim, no és per quedar-se mans fentes i esperar a veure què passa.

“La pandèmia podria accelerar la transició cap un altre model, cap una organització més equitativa, més sostenible, del nostre sistema econòmic”. La cita de Thomas Piketty em sembla encertadíssima per definir el moment actual. Dins aquest marc és, doncs, on cal situar l’aparició del fons d’inversió a les Balears. No voldria ser mal interpretat. La voluntat expressa en la cita de Piketty (arribar a un altre model del nostre sistema econòmic, més equitatiu i sostenible) a Balears només es pot concretar en un model en què la presència del turisme com a activitat econòmica tingui un paper més ponderat en relació amb el conjunt. En aquest sentit, és apropiat parlar de desturistificació de l’economia. Encara que no només de l’economia.

La desturistificació no és sinònim d’una reducció monetària de la riquesa aportada pel turisme al global del PIB de Balears, sinó de la disminució de la seva aportació percentual. En aquest sentit, desturistificació és equivalent a diversificació de l’economia. No obstant això, la generació de riquesa en turisme depèn de factors externs, de les condicions del mercat. Podria donar-se el cas, gens improbable, que la despesa turística a les Balears disminuís els propers anys com a conseqüència de la crisi i canvis en les pautes del consum. I que en el futur no s’aconseguissin les xifres del passat. Adés, sota aquestes circumstàncies, sobre la sortida de diversificar l’economia no hi hauria dubtes i el concepte de desturistificació seria una aposta reeixida.

Per què aquesta qüestió està lligada a la presència dels fons d’inversió? Pel gran perill que significa que s’imposi el concepte de preu per sobre la idea del producte com a element competitiu. La història eterna del turisme, de la qual són conseqüència clara llocs com Magaluf, la Platja de Palma o el West End de Sant Antoni, per citar els clàssics. Perquè, també, una setmana escassa després d’haver iniciat una 'prova pilot', la incontinència empresarial va precipitar l’arribada de turistes a preus de saldo. Fotografies com la de les festes del Nikki Beach de Magaluf –exemple lloat de reconversió empresarial de la zona amb capital de fons de inversió– varen escandalitzar mig Europa i varen posar en alerta els governs dels principals països emissors de turisme que ve a les Balears. Perquè, d’uns anys ençà, patim l’experiència de necessitar més turistes per crear la mateixa, o menor, riquesa que abans.

Podria donar-se el cas que les Illes Balears es veiessin immerses en un procés de desturistificació produït per una espiral de decadència, i continuar atraient un nombre excessiu de visitants, que faci perillar la viabilitat de la idea pikettyana. Per això, per actuar en conseqüència i prendre les decisions adients, cal mesurar les externalitats no compatibles amb un procés de transició.